divendres, 23 d’abril de 2010

Ja tenim guanyadors del Premi Atrapallibres!

Avui, diada de Sant Jordi, s'han fet públics els guanyadors del 5è Premi de Literatura Intantil Atrapallibres.

Més cinc mil nens i nenes de Catalunya i de les Illes Balears, han considerat que els seus preferits són:

CATEGORIA 9 ANYS: Chris Riddell. Ottolina i la gata groga. Cruïlla.
CATEGORIA 10 ANYS: Mercè Anguera. Quatre gats. La Galera.
CATEGORIA 11-12 ANYS: Sally Nicholls. Maneres de viure per sempre. Cruïlla.

Els components del nostre club no hem coïncidit amb el guanyador de la categoria 11-12 anys. En el nostre club, el llibre més votat ha estat Coraline, de Neil Gaiman; seguit en segon lloc de Maneres de viure per sempre.

Si voleu més informació sobre el premi: http://www.clijcat.cat/

Gemma Lienas sempre ens entreté!

Les col·leccions: Emi i Max i La Tribu de Camelot de Gemma Lienas són les últimes recomanacions que hem fet a TV Cambrils.

Us volia parlar d’aquestes dues col·leccions d’aventures però amb objectiu didàctic. L’autora de totes dues és la coneguda escriptora Gemma Lienas, autora que connecta molt bé amb el món adolescent i infantil. Coneguda principalment per la sèrie juvenil protagonitzada per la Carlota.

A la Col·lecció Emi i Max, ens presenta a dos joves de 13 i 14 anys que viuen aventures amb rerefons i consciència mediambiental ja que a través de l’acció i l’aventura apropa l’escalfament global i el canvi climàtic als més joves.
A més, el llibre té un plantejament original motivat pel seu objectiu pedagògic: a l'inici del llibre et proposa un test per tal que el propi lector sàpiga quins són els seus coneixements sobre el canvi climàtic i, al final de llibre, et dóna informació sobre el tema a Internet i bones pràctiques mediambientals.
El llibre de la Gemma Lienas té un estil àgil i jove basat en diàlegs constants entre els seus protagonistes.
Els protagonistes topen amb les males intencions d'uns antagonistes mafiosos: La banda Activity X. Naturalment, els joves aventurers compten amb l'ajut incondicional dels seus pares i, sobretot, amb la informació que els proporciona un savi científic: en Henry Kebanda.

A la Tribu de Camelot, col·lecció també d’acció i d’aventures, pensada per a nens i nenes a partir de 9-10 anys, la protagonista, la Carlota, influenciada per la seva mare bibliotecària i les llegendes artúriques, crea la seva pròpia taula rodona amb els seus amics d’escola i així neix La Tribu de Camelot amb la intenció de lluitar per un món millor. Aquesta col·lleció és especialment recomanable perquè també té una doble lectura, per una banda les aventures i per l’altra, la informació complementària en forma de requadres amb disseny diferenciat que fan referència a qüestions històriques, culturals, interculturals, de llenguatge i sobre tot a qüestions de valors i d’igualtat de gènere. Aquesta encara continua essent utòpica, i val la pena insistir-hi per canviar les mentalitats.
El primer llibre de la col·lecció, està concebut com un llibre preciós, molt il·lustrat amb tintes màgiques que fan olor.

Aquesta col·lecció ha tingut algunes crítiques per part de webs fonamentalistes catòliques perquè titlla a l’autora de feminista anticatòlica per les incursions ideològiques que introdueix als requadres explicatius. Per exemple, l’autora afirma quan parla de la igualtat i la discriminació que: “l’home, blanc, sà, heterosexual i catòlic discrimina a la dona, a les diferents races, als homosexuals, musulmans, jueus i discapacitats”

dijous, 8 d’abril de 2010

Maneres de viure per sempre, última lectura del Premi Atrapallibres

Maneres de viure per sempre, de Sally Nicholls. Cruïlla, 2009.
A partir d’ 11 anys.

Primera novel·la de la jove autora anglesa (1983) Sally Nicholls (va escriure el llibre amb 23 anys) i que ha estat guardonada merescudament amb diversos premis anglesos, traduïda a 16 idiomes: en castellà, el llibre es titula: Esto no es justo, i considerada una de les autores joves revelació de la literatura anglesa.

Maneres de viure per sempre ens parla d’un nen d’11 anys, en Sam, malalt de leucèmia, que escriu un dietari amb les vivències i desitjos dels últims mesos de la seva vida.

El dietari transcorre entre el 7 de gener i el 12 d’abril. Està escrit en primera persona i per tant suposa un sol punt de vista: el del noi, però de refiló també deix entreveure la postura de la resta de personatges: especialment la dels seus pares i la del seu amic Fèlix, també malalt de càncer.

El protagonista hi plasma la seva experiència vital i els seus desitjos: tot allò que li agradaria fer abans de morir, moltes vegades en forma de llistats i preguntes obertes. A en Sam li agradaria fer moltes coses: ser un científic famós, batre un rècord mundial, mirar pel·lícules de terror, arribar a l’adolescència o viatjar en dirigible; però també hi plasma preguntes sense resposta referides a la mort: "¿Com ho saps que t'has mort de veritat?", "¿Per què Déu fa que els nens es posin malalts?", "¿Què passaria si algú no fos mort, però tothom es pensés que ho és?", "¿Per què ens hem de morir?" o "¿On vas quan et mors?". L’originalitat de l’obra recau amb aquest tipus de preguntes obertes que planteja el protagonista, l’autora permet al jove lector de reflexionar i trobar ell mateix la resposta a aquestes qüestions.

La obra té un objectiu ben clar: parlar de la mort, sobretot quan s’apodera brutalment d’una persona jove, encara nen, i ho fa amb realisme i amb respecte, mirant de no furgar en els moments més difícils de la malaltia i també a través de l’humor, cosa que permet al lector prendre’s aquest tema tant escabrós amb certa distància.

Un llibre que parla obertament de la mort i dels sentiments que provoca en tots aquells que acompanyen al malalt. Un llibre que recomano de llegir sobretot als joves ja que els ajudarà a reflexionar sobre un tema difícil d’afrontar i que moltes vegades els adults intentem amagar, o si més no, fer-lo més dolç.