Volant per Suècia

La Selma Lagerlöf va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1909.

Jo, quan era petita, això no ho sabia, però la història del Nils Holgersson a través de Suècia, cavalcant sobre una oca em va fascinar.

És un clàssic que no falla: us el recomano!. A la biblioteca n'hem comprat un exemplar com a novetat d'aquest estiu.

Per a més info: Blog Anaya Infantil i Juvenil

Wendy ataca de nou!

Martín, Andreu. Wendy ataca. Alzira : Bromera, 2009



"Ha estat una nit de futbol. El Barça ha perdut per un a tres i els carrers s’han omplert de cares llargues, depressió, frustració i ràbia blaugranes. I aquí és on ha d’intervenir la policia, perquè tot sovint la frustració i la ràbia, tant si són blaugranes com de qualsevol altre color, es converteixen en violència i víctimes. Ja fa hores que el cotxe número 304 ha sortit de la comissaria de Sarrià-Sant Gervasi i volta pels carrers de la zona noble de la ciutat. Xalets modernistes convertits en clíniques, o en seus d’agències de publicitat, o mansions sinistres aïllades per murs infranquejables, escoles d’elit en edificis de disseny, restaurants de moda. Fins ara no hi ha hagut gaire feina. Un cotxe aparcat que tenia les claus posades al pany de la porta, una invitació per a qualsevol desaprensiu perquè hi entri i se l’endugui ranquil·lament. Hi ha gent molt despistada. S’ha de localitzar el propietari, trucar-li, portar-li les claus. Després, ha estat un home estirat al terra, que semblava mort però només era enamorat i borratxo. Una ambulància se l’ha endut cap a urgències, en prevenció d’un coma etílic. I una parella que discutia a crits, bracejant de tal manera que feia pensar en la imminència d’una agressió física. En aquests casos, hi ha ordre d’intervenir amb energia i sense concessions perquè hi ha un excés d’assassinats de dones a càrrec dels seus companys sentimentals. «Un moment, què passa aquí?» Al final, res. Com diu la mare de la Wendy: «Bah, rutina»."

Amb aquestes paraules s'inicia la segona entrega de la sèrie de Wendy Aguilar, la nova heroïna del gènere policíac de l'escriptor barceloní Andreu Martín. Després de l’èxit de crítica i la bona acollida per part dels lectors, que en reclamaven més aventures, Wendy ha tornat no sé si més madura però sí igual de valenta i iconscient que a la primera entrega, encara que potser no té la força narrativa del primer llibre"La Nit que Wendy va aprendre a volar" .


Argument: El jove dominicà Arcadio Téllez mor per una ferida d’arma blanca en una baralla que té lloc en una discoteca. Wendy i el seu company Roger acudeixen els primers al lloc de l’incident i troben molt d’enrenou: és nit de futbol i el Barça ha perdut. Entre l’aldarull i la multitud sembla impossible identificar l’assassí. Com podran mantenir intacta l’escena del crim i esbrinar el culpable amb tants sospitosos? Potser la Wendy té una pista per començar la investigació...

Pels qui us agrada el cinema policíac, s'està preparant un telefilm basat en aquesta saga que dirigirà Mireia Ros.
http://www.soitu.es/soitu/2009/02/05/info/1233848440_278967.html

Experiments contra natura

“Aleshores vaig agafar un goril•la que tenia i, sobre aquest, treballant amb cura infinita i resolent dificultat rera dificultat, vaig fer el meu primer home. Tota una setmana, nit i dia, el vaig anar emmotllant. Amb ell era principalment el cervell el que requeria emmotllament; calia afegir-hi molt, canviar moltes coses. Em va semblar prou bon espècimen del tipus negroide, quan vaig haver-lo acabat, i mentre ell jeia embenat, lligat, immòbil davant meu. Només quan tingué la vida asegurada el vaig deixar anar, i vaig tornar a aquesta cambra on vaig trobar Montgomery en un estat molt semblant al de vosté…Vaig passar-me molts dies educant aquella bèstia; la vaig tenir un total de tres o quatre mesos. Li vaig ensenyar uns rudiments d’anglès, quatre idees de números, fins li vaig fer llegir l’alfabet. Era lent, encara que he conegut idiotes més lents. Va començar amb una taula rasa, mentalment; no tenia cap record d’allò que havia estat. Quan va tenir les cicatrius prou segellades, i quan ja no era més que una criatura adolorida i encarcarada, i podia conversar una miqueta, el vaig fer sortir i el vaig presentar als Kanakas, com si fos un polissó.”

D’aquesta manera el Dr. Moreau explica com va iniciar els seus experiments contra natura a Edward Prendick, narrador de l'Illa del Dr. Moreau. En Prendick naufraga en aquesta illa i és testimoni d’uns fets esgarrifosos que explicarà després al seu nebot un cop retornat a la seva residència habitual, onze mesos després.

Amb aquesta obra l’escriptor anglès H. G. Wells ha esdevingut un clàssic de la literatura juvenil del gènere de ciencia-ficció. I tant ressó o més han obtingut altres obres seves com: La màquina del temps, L’home invisible o La guerra dels móns.

Han estat nombroses les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres. D’aquesta en concret se n’han fet tres versions dels anys 1933 (amb Charles Laughton i Bela Lugosi), 1977 (amb Burt Lancaster i Michael York) i 1966 (amb Marlon Brando i Val Kilmer).

Fins i tot en un episodi de Los Simpson el Dr. Hibbert emula el Dr. Moreau!!!.

Una de misteri!

Bertran, Xavier. El crim del colós rialler. Columna, 2008

Xavier Bertran ha guanyat el Premi Columna Jove 2008 amb aquesta novel·la d'intriga ambientada al món del circ. El jurat ha apreciat el detall amb què descriu la vida d'una petita comunitat d'artistes ambulants. Per tal de poder descriure amb credibilitat les relacions i el dia dia de la vida al circ, l'autor va conviure alguns dies amb els artistes del Circ Cric, dirigit per Tortell Poltrona a qui ha dedicat aquest llibre.

Argument:
Vanessa, una noia de setze anys, és assassinada a ple dia en un circ ambulant. Les primeres proves semblen apuntar a un culpable, en Kolossus, el gegant de més de dos metres que actua amb els artistes, dotat d’un físic molt impressionant però amb limitades capacitats mentals. Pot una persona tan innocent com ell haver comès un crim tan espantós? Boy, el fill de l’amo del circ, es posa a investigar els fets: l’alcalde del poble ha suspès les actuacions i la família de la noia els demana un forta indemnització... Ha de trobar l’autèntic culpable abans que el circ Kozmyk s’enfonsi. Però la investigació s’embolica, les proves no són concloents i són moltes les persones que podrien ser l’assassí, sense comptar que els poders fàctics del poble –la policia, les autoritats municipals–, no semblen gaire interessades a resoldre el misteri.

L'autor va descabdellant una trama molt ben teixida. Però no és fàcil aconseguir-ho.
Tal com el mateix Xavier Bertran explicava el dia de la presentació de la novel·la, va haver de fer front a diversos problemes. El primer, el gènere, ja que “el punt de l’aficionat que resol el que la policia no és capaç” sempre li ha semblat “poc creïble”. En segon lloc, la trama, perquè “en la novel·la policíaca tot ha d’encaixar a la perfecció; no pots deixar fils sense lligar i no et pots permetre contradiccions”, segons l’autor. I, finalment, el món del circ on -com ja hem dit- Bertran va conviure amb els artistes del Circ Cric alguns dies.
"El nou cultura. Sant Celoni" http://santceloni.reculls.net/34/3441/080523nou_40.pdf

Novel·la de trama original on es barregen l'assassinat, les agressions sexuals i, sobretot, l'enveja.

Un tomb per Barcelona

Temps enrere us presentàvem Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent, de Josep Francesc Delgado, una novel·la d’aventures i misteri al Tibet amb estructura epistolar que ha esdevingut un clàssic de la literatura juvenil catalana.

Avui, a les portes de la visita de Josep Albanell a la biblioteca el 29 de maig, us volem recomanar una de les seves obres juvenils més importants que, com l’obra de Delgado, també ostenta amb orgull l’etiqueta de clàssic.

EL BARCELONAUTA, obra publicada per primer cop el 1995, relata amb agilitat i amb l’ús de diferents tècniques narratives l’aventura d’un noi de poble (Quim) que viu i treballa a Barcelona. Aqui no s’hi troba a gust i decideix comprar un bitllet per tornar al poble.

La seva ruta per Barcelona comença quan perd aquest bitllet i, per tant, la possibilitat de marxar de la gran ciutat que l’ofega. Acompanyem el protagonista durant unes hores en la seva recerca del bitllet a través de diferents llocs de Barcelona. En aquest viatge coneixerà tot un seguit de personatges que canviaran la seva visió de la ciutat.

L’autor ens presenta aqui en Quim com un Robinson Crusoe de la gran ciutat, potser com a homenatge a totes aquelles novel·les de nàufrags que de ben petit van omplir la seva imaginació.

El mateix Albanell va fer una adaptació cinematogràfica d’aquesta obra, que va ser dirigida per Ferran Llagostera amb el títol de Bar-cel-ona.

Pirates a l'abordatge!

Pau Joan Hernández. La Trìpulació del pànic. Edebé, 2004

La Tripulació del pànic esdevé un viatge de pirates adolescents del segle XXI.

Es tracta d’un relat juvenil d’aventures del tot original i imaginatiu perquè barreja la clàssica història de pirates amb els ritus de la santeria.

El protagonista, Edgar Nau, un jove de disset anys que viu a Cornellà de Llobregat però d'origen dominicà, i els seus companys de viatge tenen en comú el fet de ser descendents per línia directa d’alguns dels pirates més famosos que solcaven els mars del Carib al segle XVII. L’acció de la narració, per tant, no se situa al segle XVII, sinó en ple segle XXI. Aquest grup de joves acaba embarcant-se a bord del Sans-Quartier i solca l’Atlàntic per viure l’aventura més increïble de les seves vides.


El lector podrà trobar enmig d'aquest relat marítim informació històrica d'aquells mítics pirates i també tenen un paper important en la novel·la temes com la immigració, els pirates informàtics, l'esclavitud o la santeria.


La Tripulació del Pànic ha estat guardonada amb el Premi Edebé de Novel·la Juvenil.


"Cada vez hay más adolescentes que se toman la vida demasiado en serio, que han crecido con el sentido de la competitividad. Esta novela nace con la voluntad de decirles que en la vida es mucho más importante la pasión, el fuego"

"Se trata de una historia de marineros, una aventura, pero también quiere ser el reflejo de la nueva realidad que se da en Cataluña con la llegada de inmigrantes", va dir l'autor a la presentació del premi.

29/01/2004. Elpais.com

La veu d'una vaca

Amb Memorias de una vaca l’escriptor basc Bernardo Atxaga va donar veu i protagonisme absolut a una vaca nascuda a Balanzategui el 1936.

La seva vida, tal com ella mateixa explica en les seves memòries, transcorre entre els conflictes amb la seva veu interior, el dia a dia amb les seves companyes (entre les quals l’entranyable La Vache qui rit), l’Espanya de postguerra i també les festes majors d’un poble en què ella, malauradament, fa de protagonista:

“Mi deseo era morirme allí mismo, pero los jóvenes borrachos del pueblo no estaban dispuestos a permitírmelo. Cada vez que me tiraba al suelo, me levantaban y me obligaban a seguirlos. En una de las ocasiones vi a La Vache calle arriba, rodeada de gente por todos lados y a punto de asfixiarse: ella también estaba ensangrentada, ella también había probado el estoque de Gafas Verdes”

Atxaga és un dels autors més importants de la literatura espanyola actual, amb obres tant de poesia com de narrativa per a nens i adults. Amb OBABAkOAK va guanyar el 1989 el Premio Nacional de Narrativa.