dimecres, 27 de gener de 2010

Coraline


Ahir a la tarda ens vam reunir per parlar de la novel·la gràfica: Coraline basada en la coneguda i elogiada novel·la juvenil de Neil Gaiman i il·lustrada, en aquest cas, per P. Craig Russell. La novel·la va ser creada per Gaiman l’any 2002 i tots coneixem la versió cinematogràfica que acaben d'estrenar el 2009: Los mundos de Coraline, del director Henry Selick, autor de Pesadilla antes de Navidad i James y el melocotón gigante.

El dibuixant P. Craig Russell, nascut als Estats Units, porta 35 anys creant novel·les gràfiques i amb Coraline és la cinquena vegada que treballa amb Neil Gaiman.

Pels qui no sapigueu qui és Neil Gaiman, és l’autor de la mítica sèrie de còmics: Sandman. Però també és un reconegut escriptor. Ho podeu comprobar amb les novel·les Stardust, Neverwhere o American Gods i amb narracions infantils com: Coraline o la seva nova creació: El llibre del cementiri. En totes elles hi reflecteix un món inquietant influenciat per Chesterton, Lord Dunsany o Edward Gorey.

Sinopsis:
Coraline passa tancada a la seva nova casa els darrers dies de les vacances d'estiu a causa de la pluja. Coraline s’avorreix i explora les portes de la casa. Totes s’obren amb normalitat però n’hi ha una que està tapiada. Quan per fi, aconsegueix obrir-la, es troba amb un passadís secret que la condueix a una altra casa tan idèntica a la seva que resulta esperpèntica.
Al principi tot sembla meravellós: el menjar és més bò, les joguines són noves i sobre tot hi ha una altra mare i un altre pare que són més simpàtics i amables que volen que Coraline es quedi a viure amb ells i no marxi mai més.
Aviat Coraline se n’adona que darrere els miralls i ha atrapats altres nens que han caigut a la trampa i també els seus pares. Ella és la seva única esperança de salvació. Per això, s’haurà d’enfrontar amb la seva nova mare i guanyar el desafiament que li proposa amb enginy per poder retornar a la seva vida normal.

Comentari de l’obra:
Coraline és un llibre de terror per a nens, un conte de fantasia gòtica que inverteix els rols dels contes de fades i ens fa pensar en una versió tenebrosa d’Alícia al país de les meravelles. Per això, no ens ha d'estranyar que els gats parlin i a més, siguin enemics i no amics de les bruixes.

Diu l’autor que és l’obra de la qual està més orgullós i s’entèn perquè és un llibre que ratlla la perfecció: és molt difícil escriure terror per a nens i que sigui efectiu i ell ho aconsegueix amb una atmosfera molt tètrica, amb inquietants personatges i una trama perfecta. Està redactat amb tercera persona de manera que el narrador es distancia de la psicologia de la protagonista i no es posa amb el seus pensaments. D'aquesta manera el lector talment retrocedeix al passat, a la infantesa i s'identifica amb la manera de pensar de la protagonista, una nena. A més està narrat amb una prosa molt senzilla i transparent cosa que el fa molt amè, atenent el públic al qual va dirigit.

Gaiman diu que volia escriure un llibre sobre el valor: la protagonista està aterrida però tot i així fa el que ha de fer: venç els obstacles i aconsegueix sortir-se'n. També volia expressar com a missatge final que de vegades les persones que més t’estimes no són sempre les que s’ocupen més de tu.

En definitiva, Coraline s'enfronta als seus propis desitjos: un món més divertit i entretingut però en realitat se n'adona que troba a faltar la rutina del dia a dia. Un exemple d'aquest tipus de model el trobem també al conte de Maurice Sendak: Allà on viuen els monstres, del qual també n'acaben d'estrenar la seva versió cinematogràfica.

L'adaptació en format de novel·la gràfica per part de P. Craig Russell, no desmereix de la novel·la. El còmic aconsegueix reproduir l'avorriment de Coraline durant les vacances i la seva ànsia d'explorar la casa, la por de la nena al descobrir un món paral·lel al seu, el clímax de terror quan la seva mare li mostra el rostre amb ulls de botó, l'expressió dura i freda del rostre de la mare... i una acció que no decau en cap moment que fa que el lector acompanyi a Coraline al seu tenebrós univers.

Després de tots aquests comentaris us volia dir que a tots els components del club, com ja era d'esperar, ens ha agradat força aquesta obra que t'atrapa des de les primeres pàgines i, a més, tenint en compte que ens hem llegit la versió còmic.
En aquesta sessió hem tingut una sorpresa: ens ha visitat la Televisió local per poder gravar la trobada amb els nois i noies del club i informar del seu funcionament. Ens hem posat una mica nerviosos, però ha valgut la pena! La Clara Àlvarez ha estat l'escollida per a ésser entrevistada i donar la seva opinió sobre el llibre.
Ens veiem la propera sessió!





dimarts, 19 de gener de 2010

La casa de les acàcies

En aquesta tercera sessió hem comentat el llibre de la Mercè Canela: La casa de les acàcies. El llibre ha agradat però no ha entusiasmat als components del club. Han trobat que tenia poca acció i emoció. Jo els he comentat que precisament era un llibre iniciàtic d'emocions contingudes, de creixement personal i que sobretot parlava d'amistat i solidaritat. No tots els llibre han de ser d'acció trepidant per a ser bons!

Hem aprofitat que era l'última sessió de l'any i estaven al caure les festes nadalenques per a repartir regalets, però amb una condició: el que millor respongués les preguntes tipus test sobre la lectura, s'emportaria tot un lot-regal. La guanyadora per unanimitat ha estat la Clara Álvarez que es notava que s'havia llegit el llibre de "pe a pa" i li havia agradat.


També hem parlat de les lectures que hem demanat a la carta al reis i hem presentat el llibre de la propera sessió: Coraline en versió novel·la gràfica. Espero que aquest agradi d'una vegada! Uf, que difícil és encertar els gustos dels lectors!!!!

Fins aviat, ens veiem el gener!