dilluns, 15 de febrer del 2010

Els secrets de la Faith Green

Chabas, Jean-François. Els Secrets de la Faith Green.
Cruïlla, 2009



Aquest llibre és la darrera lectura del club i forma part del Premi Atrapallibres d'enguany. Parla d'una història familiar ambientada als EEUU entranyable i misteriosa a la vegada.


En aquesta darrera sessió de febrer hem comentat aquesta lectura amb els nois i noies dels club. Sembla que els llibres iniciàtics i d'experiències personals no són del gust d'aquest club. En canvi, jo trobo que és un bon llibre i que dóna peu a parlar de sentiments, de valors, de relacions familiars i de la història recent dels Estats Units.

SINOPSI
Quan a en Mickey, un noi que viu al barri de Brooklyn de Nova York, la mare li diu que la besàvia de vuitanta-vuit anys ve a viure amb ells i que hi haurà de compartir l'habitació, el món li cau a sobre. La dona arriba carregada de mal humor i amb una maleta amb quatre coses, un revòlver i el seu diari íntim. D'amagat, comença a tafanejar-li el diari. A poc a poc comença a mirar-se aquella dona amb uns altres ulls. Com pot ser que tot el que llegeix hagi passat a la seva família? Amb la besàvia, en Mickey fa un viatge al.lucinant al passat.



Propera lecutra del club:
NICHOLLS, Sally. Maneres de viure per sempre. Cruïlla

La Màgia d'una nit d'estiu

Maite Carranza: Màgia d’una nit d’estiu. Edebé, 2009
Aquest és un dels últims llibres comentats a TV Cambrils i que ha interessat força als nois i noies del club.
Obra juvenil que ha sortit publicada per Edebé a la primavera d’aquest any i que recorda l’obra de Shakespeare: Somni d’una nit estiu, on els protagonistes coincideixen en un bosc encantat amb un rei i una reina que es fan la vida impossible i a través dels encanteris també compliquen la dels altres.

L'autora:
Escriptora barcelonina de literatura infantil i juvenil, és guionista de televisió i imparteix cursos d'escriptura de guió a la universitat. Llicenciada en Antropologia. Cal destacar la seva trilogia: La Guerra de les bruixes on també combina perfectament la màgia i la realitat.

L'argument:
La Marina, s’ha quedat sense vacances d’estiu per suspendre mentre que la seva perfecta i guapíssima germana gran, l’Àngela, s’ho passarà superbé a Irlanda, practicant l’anglès i fent-li petons al seu nòvio irlandès, en Patrick, de qui la Marina n’està secretament enamorada. Però, per culpa de l’encanteri d’unes fades, haurà de volar a Dublín i fer-se passar per la seva estupenda germana per poder desfer el malefici. Amb tot això, pel camí es creua amb en C.C., un friki addicte als jocs virtuals castigat pels seus pares que han decidit tallar-li el contacte amb la xarxa. i que coincideix amb la Marina als mateixos cursos d’anglès. En CC, però es convertirà en els seu principal aliat per descobrir tots els embolics del món màgic dels Tuatha Dé Danann i poder salvar la seva germana.

Comentari de l'obra:
És una comèdia que combina amb gràcia i encert l’humor, la fantasia i el realisme per explicar tots aquells problemes seriosos dels joves: amors i desamors, conflictes d’identitat... però en clau d’humor.
S’hi barregen: fades, reis, frikis, amos, desamors, odis, addictes a la xarxa, germanes perfectes, pares estrictes... i moltes confusions i malentesos.
Per això, el lector s’hi sent atrapat des del primer moment.

Comentaris extrets de:

http://www.maitecarranza.com/mcct.html

http://blogcat.maitecarranza.com/?p=72

dimecres, 27 de gener del 2010

Coraline


Ahir a la tarda ens vam reunir per parlar de la novel·la gràfica: Coraline basada en la coneguda i elogiada novel·la juvenil de Neil Gaiman i il·lustrada, en aquest cas, per P. Craig Russell. La novel·la va ser creada per Gaiman l’any 2002 i tots coneixem la versió cinematogràfica que acaben d'estrenar el 2009: Los mundos de Coraline, del director Henry Selick, autor de Pesadilla antes de Navidad i James y el melocotón gigante.

El dibuixant P. Craig Russell, nascut als Estats Units, porta 35 anys creant novel·les gràfiques i amb Coraline és la cinquena vegada que treballa amb Neil Gaiman.

Pels qui no sapigueu qui és Neil Gaiman, és l’autor de la mítica sèrie de còmics: Sandman. Però també és un reconegut escriptor. Ho podeu comprobar amb les novel·les Stardust, Neverwhere o American Gods i amb narracions infantils com: Coraline o la seva nova creació: El llibre del cementiri. En totes elles hi reflecteix un món inquietant influenciat per Chesterton, Lord Dunsany o Edward Gorey.

Sinopsis:
Coraline passa tancada a la seva nova casa els darrers dies de les vacances d'estiu a causa de la pluja. Coraline s’avorreix i explora les portes de la casa. Totes s’obren amb normalitat però n’hi ha una que està tapiada. Quan per fi, aconsegueix obrir-la, es troba amb un passadís secret que la condueix a una altra casa tan idèntica a la seva que resulta esperpèntica.
Al principi tot sembla meravellós: el menjar és més bò, les joguines són noves i sobre tot hi ha una altra mare i un altre pare que són més simpàtics i amables que volen que Coraline es quedi a viure amb ells i no marxi mai més.
Aviat Coraline se n’adona que darrere els miralls i ha atrapats altres nens que han caigut a la trampa i també els seus pares. Ella és la seva única esperança de salvació. Per això, s’haurà d’enfrontar amb la seva nova mare i guanyar el desafiament que li proposa amb enginy per poder retornar a la seva vida normal.

Comentari de l’obra:
Coraline és un llibre de terror per a nens, un conte de fantasia gòtica que inverteix els rols dels contes de fades i ens fa pensar en una versió tenebrosa d’Alícia al país de les meravelles. Per això, no ens ha d'estranyar que els gats parlin i a més, siguin enemics i no amics de les bruixes.

Diu l’autor que és l’obra de la qual està més orgullós i s’entèn perquè és un llibre que ratlla la perfecció: és molt difícil escriure terror per a nens i que sigui efectiu i ell ho aconsegueix amb una atmosfera molt tètrica, amb inquietants personatges i una trama perfecta. Està redactat amb tercera persona de manera que el narrador es distancia de la psicologia de la protagonista i no es posa amb el seus pensaments. D'aquesta manera el lector talment retrocedeix al passat, a la infantesa i s'identifica amb la manera de pensar de la protagonista, una nena. A més està narrat amb una prosa molt senzilla i transparent cosa que el fa molt amè, atenent el públic al qual va dirigit.

Gaiman diu que volia escriure un llibre sobre el valor: la protagonista està aterrida però tot i així fa el que ha de fer: venç els obstacles i aconsegueix sortir-se'n. També volia expressar com a missatge final que de vegades les persones que més t’estimes no són sempre les que s’ocupen més de tu.

En definitiva, Coraline s'enfronta als seus propis desitjos: un món més divertit i entretingut però en realitat se n'adona que troba a faltar la rutina del dia a dia. Un exemple d'aquest tipus de model el trobem també al conte de Maurice Sendak: Allà on viuen els monstres, del qual també n'acaben d'estrenar la seva versió cinematogràfica.

L'adaptació en format de novel·la gràfica per part de P. Craig Russell, no desmereix de la novel·la. El còmic aconsegueix reproduir l'avorriment de Coraline durant les vacances i la seva ànsia d'explorar la casa, la por de la nena al descobrir un món paral·lel al seu, el clímax de terror quan la seva mare li mostra el rostre amb ulls de botó, l'expressió dura i freda del rostre de la mare... i una acció que no decau en cap moment que fa que el lector acompanyi a Coraline al seu tenebrós univers.

Després de tots aquests comentaris us volia dir que a tots els components del club, com ja era d'esperar, ens ha agradat força aquesta obra que t'atrapa des de les primeres pàgines i, a més, tenint en compte que ens hem llegit la versió còmic.
En aquesta sessió hem tingut una sorpresa: ens ha visitat la Televisió local per poder gravar la trobada amb els nois i noies del club i informar del seu funcionament. Ens hem posat una mica nerviosos, però ha valgut la pena! La Clara Àlvarez ha estat l'escollida per a ésser entrevistada i donar la seva opinió sobre el llibre.
Ens veiem la propera sessió!





dimarts, 19 de gener del 2010

La casa de les acàcies

En aquesta tercera sessió hem comentat el llibre de la Mercè Canela: La casa de les acàcies. El llibre ha agradat però no ha entusiasmat als components del club. Han trobat que tenia poca acció i emoció. Jo els he comentat que precisament era un llibre iniciàtic d'emocions contingudes, de creixement personal i que sobretot parlava d'amistat i solidaritat. No tots els llibre han de ser d'acció trepidant per a ser bons!

Hem aprofitat que era l'última sessió de l'any i estaven al caure les festes nadalenques per a repartir regalets, però amb una condició: el que millor respongués les preguntes tipus test sobre la lectura, s'emportaria tot un lot-regal. La guanyadora per unanimitat ha estat la Clara Álvarez que es notava que s'havia llegit el llibre de "pe a pa" i li havia agradat.


També hem parlat de les lectures que hem demanat a la carta al reis i hem presentat el llibre de la propera sessió: Coraline en versió novel·la gràfica. Espero que aquest agradi d'una vegada! Uf, que difícil és encertar els gustos dels lectors!!!!

Fins aviat, ens veiem el gener!

dimarts, 22 de desembre del 2009

Despedim l'any!

Hola, nois i noies del club!

Ens tornem a trobar aquest 22 de desembre a les 18 h. Comentarem l'obra: La Casa de les acàcies, de Mercè Canela i com que sou uns bons lectors, celebrarem el Nadal amb alguna sorpresa!

dimarts, 24 de novembre del 2009

Segona trobada del club!

El 24 de novembre ens vam trobar per sogona vegada per comentar la lectura:
Brian Selznick. La invenció de L'Hugo Cabret. Cruïlla, 2007
És un llibre que ha tingut bona crítica. Ha participat al 4t Premi Atrapallibres, 2008 a la categoria d’11-12 anys. És un llibre que es llegeix perfectament bé a partir de 9-10 anys.


Argument:
La història se situa al Paris de 1931 on un nen orfe, rellotger i lladre viu amagat a l’estació de ferrocarrils Montparnasse i és l’encarregat del manteniment dels rellotges de l’estació. Però, si vol sobreviure ningú ha de saber que existeix ja que es fa passar pel seu oncle desaparegut. Ell té por que si ho descobreixen l’enviïn a un orfenat i no pugui acabar un autòmat que està muntant en el temps lliure i que està convençut que amaga un missatge del seu difunt pare.
Però, un dia, volent recollir peces per a l’autòmat, té un descuit i és descobert robant a la parada d’un vell jogueter amargat i la excèntrica nena ajudant. El jogueter li confisca el quadern de notes del seu pare on hi ha l’explicació de la reparació de l’autòmat. A partir d’aquí, res serà com abans i si vol recuperar el quadern, haurà d’aprendre a confiar en els altres i això li canviarà la vida per sempre més d’una manera sorprenent. L’Hugo s’endinsarà en una trama misteriosa on hi tindran a veure una clau robada, un quadern de notes i un missatge ocult del seu difunt pare.


Perquè us el vull recomanar
: perquè és una obra innovadora i original, que encaixa molt bé amb la cultura audiovisual dels nois i noies d’avui en dia, ja que combina la novel·la gràfica o el còmic, el cinema amb la narrativa d’una manera molt equilibrada. Les il·lustracions recorden els fotogrames d’una pel·lícula de cinema mut. El text recorda als ròtuls explicatius de les pel·lícules mudes.

La novel·la també m’ha agradat perquè té tres components ben diferenciats que fan agradable la lectura i t’atrapa des del primer moment: el primer, el component sentimental, la relació entre el nen, el pare difunt i la nena. El segon, el component d’intriga , relacionat amb el món dels rellotgers i els autòmates. I el tercer, el component històric, relacionat amb el descobriment per part dels joves dels inicis del cinema a la França de finals de segle XIX. Coneixerem a partir del llibre la figura de Georges Mèliés, coetani dels germans Lumière, un dels creadors de l’espectacle cinematogràfic.

Per saber-ne més:
http://lainvenciondehugocabret.grupo-sm.com/index.html


Tot i el meu entusiame inicial per la història, és veritat que, potser, els personatges queden poc dibuixats. Els nois i noies del club, per sorpresa meva, ho han reflectit d'aquesta sincera manera:

Javi: "No m'ha agradat molt el llibre perquè era avorrit".
Míriam: "M'ha agradat perquè tenia intriga contínua".
Marina: "No m'ha agradat perquè el podien haver fet mes resumit".
Dolors: "Interessant pel tema de l'autòmat però una mica avorrida la història".

A part de comentar aquest llibre també hem parlat d'altres lectures que us recomanem:

A l'Amane i la Marina els agrada la sèrie: Rita de Mikel Valverde, perquè són divertits i et fan passar una estona entretinguda.







dimarts, 3 de novembre del 2009

Ens coneixem!




El passat 27 d'octubre, ens hem trobat per primera vegada els nois i noies del club. Hem donat la benvinguda als nous components del club: la Clara, l'Andrea Díaz, l'Andrea Romero, la Dolors i el Rabah.

Ha sigut una hora molt intensa!: hem entregat els nous carnets del club, hem presentat lectures de por aprofitant la proximitat de Halloween i hem parlat de la propera lectura:

La Invenció de l'Hugo Cabret


Us volem recomanar lectures que ens han agrat molt:

La Clara: "És un llibre divertit. La Clara secret de gran vol ser detectiu"
Fonseca, Javier. El cas de les escombraries perfumades. Macmillan Infantil i Juvenil, 2009. Col·lecció: Clara Secret
ARGUMENT: En aquest llibre, la Clara s'enfronta al seu primer cas. La Clara vol que els seus veïns siguin més feliços i que deixin de discutir per les males olors. A més, tot es veu complicat per un misteriós robatori a casa de la Clara...

La Núria: "És un llibre de misteri i aventures"
Pradas, Núria. El Misteri del carrer de les Glicines. Bambú, 2006. Col·lecció: Grans lectors
ARGUMENT: En Marc surt de la feina per anar a trobar-se amb l´Helena, però una noia de cabellera negra i llarga es creua en el seu camí i en Marc la segueix. El noi no arriba mai a la seva cita amb l´Helena. La policia obre una investigació, però l´Helena juntament amb el germà d´en Marc i la Dèlia -una aprenent de novel·lista- no poden estar-se de braços plegats. Amb valentia i resolució acabaran a primera línia de foc d´una térbola intriga.

La Míriam: "Perquè reuneix fantasia, aventures i amor"
Gallego García, Laura. Trilogia: Memorias de Idhun. SM
ARGUMENT: L’argument es desenvolupa principalment a la Terra i a Limbhad, un món paral·lel que serveix de refugi a la resistència. Narra les aventures d’en Jack i la Victòria, dos nens terrícoles, per trobar d’unicorn Lunnaris i el drac Yandrak. Estan acompanyats de dos idhunians: en Shail, un mag, i l'Alsan, un guerrer hereu del tron de Vanissar, un regne humà d'Idhún. Ells són la resistència. En les seves aventures han de fugir d’un sicari de l’Ashran, el senyor de les serps que senyoreja el món d'Idhún.
Extret del blog: Les lletres de l'Uri



L'Adrià:"És una història d'amor"
Sierra i Fabra, Jordi.L'Estel del matí. Cruïlla 2006. Col·lecció: Gran angular
ARGUMENT: En Pep, un noi que aspira a ser dibuixant, té el pare a la presó i l’actual company de la seva mare és alcohòlic. Quan coneix la Beatriu, una noia de posició benestant, creua els límits del seu món. L’amor entre ells dos és un impossible que es fa realitat, i la parella ha de fer front a l’oposició de tothom. Només els queda escapar de la societat que no els accepta. La fugida és la clau que decideix el seu futur, amb un únic amic: l’estel del matí que en despuntar el dia els indica el camí.
Extret del bolg: Centre de Lectura Esteve Faura