Lectures refrescants!

Seguint la tònica de l'estiu passat, us volem recomanar lectures que us ajudaran a passar les estonetes mortes de l'estiu:

David Nel·lo. Quadern d'agost. Estrella Polar.

A partir de 10 anys.
Hola, em dic Eduard. Els meus pares estan separats, i aquest mes d’agost m’he hagut de dividir, primer amb la mare i després amb el pare. Tots dos són músics, però no poden ser més diferents: la mare és una coneguda cantant d’òpera i el pare toca en festes i funerals. D’una cosa estic segur: no tornaré a passar un agost com aquest. Perquè és irrepetible. I potser més val que sigui així perquè no sé si em veuria amb cor de tornar a fer tot el que he fet i de reviure tot el que he viscut.

Pau Joan Hernández. L'illa de la Pedra inquieta. Cruïlla.

A partir de 10 anys.

Canviar d''escola, de casa i de poble a mig curs pot ser una experiència dura, però si vas a viure en una casa gran al costat d''un gran parc i una gran mansió, abandonats de fa anys, i fas aviat uns bons amics amb ganes d''explorar-ho tot, l''aventura està assegurada. Ep, i més encara quan les coses no són el que semblen.

Estiu, estiu...!

Aquest estiu us oferim a la Biblioteca un nou "Joc de l'Estiu", que enguany dediquem als més dolents de la literatura infantil i juvenil: ogres, bruixes i llops.

Les obres sobre bruixes, en concret, s'emporten el primers llocs en el rànquing temàtic de la LIJ, però ens agradaria recomanar-vos, especialment, una trilogia per a joves: La Guerra de les bruixes, de la Maite Carranza, on el clan de les bruixes Omar és perseguit des de temps immemorials pel clan de les bruixes Odish.

Per si en voleu més informació: http://www.maitecarranza.com/mcct.html

http://www.laguerradelesbruixes.com/website1/index.asp

Trobada amb Enric Larreula!

En l'última sessió del club, el dia 28 de maig a les 18 h.,
ens trobarem amb l'escriptor Enric Larreula per passar una bona estona
parlant de literatura i concretament comentant l'obra que hem llegit aquest mes: Ala de Corb, una història de pirates i per suposat, de moltes aventures.

La sessió serà oberta a tothom que hi vulgui participar encara que no formi part dels clubs de lectura infantil i juvenil de la Biblioteca.

Per si en voleu saber més, en aquest enllaç trobareu informació sobre l'escriptor i sobre Ala de Corb:
http://www.escriptors.com/autors/larreulae/obra.php?id_publi=131553155

Us esperem el proper divendres 28!

Ja tenim guanyadors del Premi Atrapallibres!

Avui, diada de Sant Jordi, s'han fet públics els guanyadors del 5è Premi de Literatura Intantil Atrapallibres.

Més cinc mil nens i nenes de Catalunya i de les Illes Balears, han considerat que els seus preferits són:

CATEGORIA 9 ANYS: Chris Riddell. Ottolina i la gata groga. Cruïlla.
CATEGORIA 10 ANYS: Mercè Anguera. Quatre gats. La Galera.
CATEGORIA 11-12 ANYS: Sally Nicholls. Maneres de viure per sempre. Cruïlla.

Els components del nostre club no hem coïncidit amb el guanyador de la categoria 11-12 anys. En el nostre club, el llibre més votat ha estat Coraline, de Neil Gaiman; seguit en segon lloc de Maneres de viure per sempre.

Si voleu més informació sobre el premi: http://www.clijcat.cat/

Gemma Lienas sempre ens entreté!

Les col·leccions: Emi i Max i La Tribu de Camelot de Gemma Lienas són les últimes recomanacions que hem fet a TV Cambrils.

Us volia parlar d’aquestes dues col·leccions d’aventures però amb objectiu didàctic. L’autora de totes dues és la coneguda escriptora Gemma Lienas, autora que connecta molt bé amb el món adolescent i infantil. Coneguda principalment per la sèrie juvenil protagonitzada per la Carlota.

A la Col·lecció Emi i Max, ens presenta a dos joves de 13 i 14 anys que viuen aventures amb rerefons i consciència mediambiental ja que a través de l’acció i l’aventura apropa l’escalfament global i el canvi climàtic als més joves.
A més, el llibre té un plantejament original motivat pel seu objectiu pedagògic: a l'inici del llibre et proposa un test per tal que el propi lector sàpiga quins són els seus coneixements sobre el canvi climàtic i, al final de llibre, et dóna informació sobre el tema a Internet i bones pràctiques mediambientals.
El llibre de la Gemma Lienas té un estil àgil i jove basat en diàlegs constants entre els seus protagonistes.
Els protagonistes topen amb les males intencions d'uns antagonistes mafiosos: La banda Activity X. Naturalment, els joves aventurers compten amb l'ajut incondicional dels seus pares i, sobretot, amb la informació que els proporciona un savi científic: en Henry Kebanda.

A la Tribu de Camelot, col·lecció també d’acció i d’aventures, pensada per a nens i nenes a partir de 9-10 anys, la protagonista, la Carlota, influenciada per la seva mare bibliotecària i les llegendes artúriques, crea la seva pròpia taula rodona amb els seus amics d’escola i així neix La Tribu de Camelot amb la intenció de lluitar per un món millor. Aquesta col·lleció és especialment recomanable perquè també té una doble lectura, per una banda les aventures i per l’altra, la informació complementària en forma de requadres amb disseny diferenciat que fan referència a qüestions històriques, culturals, interculturals, de llenguatge i sobre tot a qüestions de valors i d’igualtat de gènere. Aquesta encara continua essent utòpica, i val la pena insistir-hi per canviar les mentalitats.
El primer llibre de la col·lecció, està concebut com un llibre preciós, molt il·lustrat amb tintes màgiques que fan olor.

Aquesta col·lecció ha tingut algunes crítiques per part de webs fonamentalistes catòliques perquè titlla a l’autora de feminista anticatòlica per les incursions ideològiques que introdueix als requadres explicatius. Per exemple, l’autora afirma quan parla de la igualtat i la discriminació que: “l’home, blanc, sà, heterosexual i catòlic discrimina a la dona, a les diferents races, als homosexuals, musulmans, jueus i discapacitats”

Maneres de viure per sempre, última lectura del Premi Atrapallibres

Maneres de viure per sempre, de Sally Nicholls. Cruïlla, 2009.
A partir d’ 11 anys.

Primera novel·la de la jove autora anglesa (1983) Sally Nicholls (va escriure el llibre amb 23 anys) i que ha estat guardonada merescudament amb diversos premis anglesos, traduïda a 16 idiomes: en castellà, el llibre es titula: Esto no es justo, i considerada una de les autores joves revelació de la literatura anglesa.

Maneres de viure per sempre ens parla d’un nen d’11 anys, en Sam, malalt de leucèmia, que escriu un dietari amb les vivències i desitjos dels últims mesos de la seva vida.

El dietari transcorre entre el 7 de gener i el 12 d’abril. Està escrit en primera persona i per tant suposa un sol punt de vista: el del noi, però de refiló també deix entreveure la postura de la resta de personatges: especialment la dels seus pares i la del seu amic Fèlix, també malalt de càncer.

El protagonista hi plasma la seva experiència vital i els seus desitjos: tot allò que li agradaria fer abans de morir, moltes vegades en forma de llistats i preguntes obertes. A en Sam li agradaria fer moltes coses: ser un científic famós, batre un rècord mundial, mirar pel·lícules de terror, arribar a l’adolescència o viatjar en dirigible; però també hi plasma preguntes sense resposta referides a la mort: "¿Com ho saps que t'has mort de veritat?", "¿Per què Déu fa que els nens es posin malalts?", "¿Què passaria si algú no fos mort, però tothom es pensés que ho és?", "¿Per què ens hem de morir?" o "¿On vas quan et mors?". L’originalitat de l’obra recau amb aquest tipus de preguntes obertes que planteja el protagonista, l’autora permet al jove lector de reflexionar i trobar ell mateix la resposta a aquestes qüestions.

La obra té un objectiu ben clar: parlar de la mort, sobretot quan s’apodera brutalment d’una persona jove, encara nen, i ho fa amb realisme i amb respecte, mirant de no furgar en els moments més difícils de la malaltia i també a través de l’humor, cosa que permet al lector prendre’s aquest tema tant escabrós amb certa distància.

Un llibre que parla obertament de la mort i dels sentiments que provoca en tots aquells que acompanyen al malalt. Un llibre que recomano de llegir sobretot als joves ja que els ajudarà a reflexionar sobre un tema difícil d’afrontar i que moltes vegades els adults intentem amagar, o si més no, fer-lo més dolç.

La Torre

Vicenç Villatoro. La Torre. . Vaixell de Vapor, 2006, és un dels darrers llibres que he comentat a TV de Cambrils.

L’autor:
Vicenç Villatoro, conegut per tothom, periodista, polític, escriptor, articulista, col·laborador habitual en mitjans de comunicació... Com a escriptor és autor majoritàriament de novel·les per a adults i debuta amb aquesta novel·la en la narrativa juvenil, guanyant amb ells el Premi Vaixell de Vapor.

La novel·la:
Que ningú s’esperi el tòpics d’una novel·la juvenil pròpiament dita, amb dosis d’aventura, intriga, màgia, amors... sinó que narra el procés de construcció de la Torre Eiffel a través dels records de Valentine, la filla de l’enginyer que la va projectar: Gustave Eiffel. Tampoc és una biografia novel·lada sobre l’enginyer i la seva filla. La Torre Eifell va ser projectada per a l’exposició universal de 1889 i va estar envoltada de polèmica ja que va ser aixecada per després ser enderrocada i finalment es va decidir mantenir-la dreta. Bona part de la societat parisina estava en contra de la seva construcció.

A l’autor li serveix d’excusa la construcció de la Torre per reflexionar sobre el valor de la ciència, la societat, l’art i la política en una època d’impàs entre els segle XIX i principis del XX. Una època de revolta política, cultural i científica. Una època de progrés.

És una novel·la que penso que no només és juvenil, sinó que hauríem de llegir tots ja que ens fa reflexionar sobre la mentalitat de la societat de l’època i sobre l’ús que aquesta mateixa societat en pot fer del progrés i la ciència: una de les últimes reflexions que fa la filla de l’enginyer, que viu tres guerres: la guerra de Prússia i la Primera i Segona Guerra Mundial és que queda decepcionada perquè el seu pare sempre havia viscut amb la convicció que el progrés era beneficiós per a la societat, que el progrés ens feia lliures però finalment el progrés té dues cares ja que també pot ser utilitzat per a interessos foscos com pot ser la guerra. Per exemple: al final la Torre Eiffel s’utilitza com a torre de control en la primera guerra mundial.

Dates històriques:
Guerra amb Prússia: 1870-1871
Primera Guerra Mundial: 1914-1918
Segona Guerra Mundial: 1939-1945
Torre Eiffel: inaugurada el 1889 per a l’Exposicio Universal de París. L’havien d’enderrocar el 1909.