Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil 2009

Cada 2 d'abril d'esde 1967, l'IBBY (International Board on Books for Young People) celebra a tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil, en commemoració del naixement de l'escriptor Hans Christian Andersen.



Cada any una secció de L'IBBY elabora el cartell anunciador i convida un escriptor infantil perquè escrigui un missatge adreçat als nens del món. L'OEPLI (Organización Española por el Libro Infantil) i les seves quatre seccions -d'entre elles: el Consell Català del Llibre Infantil-CiljCAT s'encarreguen de promoure aquesta celebració entre biblioteques i llibreries de l'Estat espanyol repartint el cartell i el missatge i animant-les a organitzar activitats relacionades amb la lectura.



Aquest any 2009, la secció de l'IBBY encarregada del cartell i el missatge d’aquest Dia del Llibre Infantil és Egipte. El cartell ha estat creat per l’artista Hani D. El-Masri i el pots veure a la imatge que acompanya aquesta notícia.


La Biblioteca de Cambrils s'afegeix a la celebració presentant-vos llibres on el protagonista és el món del llibre i les biblioteques. Aquí en teniu un petit tast:

o Castaño, Isidoro. El libro, o Hay una vaca en casa. Magisterio, 2000
o Ende, Michael. La historia interminable. Alfaguara, 2007
o Górriz, Josep. Incendi a l’arxiu històric. Pirene, 1990
o Klein, Sergio. Poderosa. Bromera, 2008
o Xirinacs, Olga. Un cadàver per sopar. Columna, 2000

Més informació
Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY):
http://www.ibby.org/index.php?id=266&L=3

Organización Española para el Libro Infantil y Juvenil (OEPLI): http://www.oepli.org/esp/actividades/dia_libro.htm

Tom i Huck

“Pues coges al gato y vas y te metes en el cementerio a eso de la medianoche cuando acaban de enterrar a algún pecador, y a medianoche viene un diablo, o dos o tres, sólo que nos los ves, nada más que oyes algo así como el viento o a lo mejor hasta les oyes hablar, y cuando se llevan al tío ése, tú les tiras al gato y dices: -Diablo, sigue al cadáver; gato, sigue al diablo; verrugas, seguir al gato, ¡largaros de aquí!-. Y así se te quitan todas las verrugas.”

Aquest procediment tan particular l’utilitza Huckleberry Finn a Les Aventures de Tom Sawyer per a treure les berrugues. Qui s’atreveix a provar-lo?

Mark Twain va retratar magistralment amb aquesta obra i amb la seva continuació, Les Aventures de Huckleberry Finn, la vida al voltant del riu Mississippi durant la segona meitat del segle XIX.

L’autor va crear imatges tan poderoses com l’estratègia de Tom per a lliurar-se de pintar la tanca de casa; el càstig que va rebre en comptes de la seva estimada Becky; el fingiment de la pròpia mort; i, sobretot, la creació del personatge de l’Indi Joe, un dels dolents més universals de tota la literatura.

No us perdeu les il·lustracions de l’edició que tenim a la biblioteca, de l’editorial Anaya, en la col·lecció Tus libros, d’on hem extret el fragment que encapçala aquesta notícia. Són del dibuixant True Williams, escollit pel propi Mark Twain per a il·lustrar la seva obra; els encapçalaments de cada capítol són una veritable obra d’art.

La Invenció de l'Hugo Cabret

Selznick, Brian. La Invención de Hugo Cabret. SM, 2007
Selznick, Brian. La Invenció de l'Hugo Cabret. Cruïlla, 2007

Argument:

La invenció de l'Hugo Cabret és una obra original i innovadora que combina elements de la novel.la gràfica, els àlbums il.lustrats i el cinema per narrar la sorprenent història d'un noiet orfe que malviu amagat en una estació de París. La seva dèria és reparar un autòmat que havia trobat el seu pare i que representa un home assegut en un escriptori. Quan aconsegueix fer-lo funcionar, però, el noi queda glaçat. Quina relació té el dibuix que ha fet la figura mecànica amb el vell sorrut de la parada de joguines de l’estació? Amb l’ajuda de la Isabelle, la fillola del vell, l’Hugo farà un descobriment sorprenent.



Es tracta d'una obra que recorda al gènere cinematogràfic, però tractat des del paper, i on la imatge pren el protagonisme. No només es tracta d'una història captivadora, sinó que el seu tractament és especial: és un somni sorgit de la ment de Brian Selznik.

Una obra per descobrir el món fantàstic dels inicis del cinema. Un homenatge al cinema.
Recomanable per a totes les edats: des dels 10 anys fins als 90.

La novel.la original ha tingut diverses distincions, entre les quals el premi d'i.lustració Caldecott Medal el 2008. El 2007 va ser considerada una de les deu millors obres infantils il.lustrades pel New York Times i va ser finalista al National Book Awards als EUA en la categoria de llibre infantil. També ha estat guardonada amb el Premi Qwerty a la millor obra infantil i juvenil del programa literari que condueix Joan Barril a BTV.



Si teniu curiositat, aquí podeu fer-ne un tast:
http://lainvenciondehugocabret.grupo-sm.com/index.html






--

Va de vampirs...

L’Stephenie Meyer els ha tornat a posar de moda. Els xucla-sang envaeixen la literatura, i la petita i la gran pantalla.

La saga de l’autora de Crepúsculo està al capdamunt dels rànkings de llibres més venuts, com anys enrere ho havia estat l’Anne Rice amb les seves cròniques vampíriques.

Aquestes autores i altres beuen, però, dels clàssics, com ara la novel·la reina de Bram Stoker, Drácula, o el clàssic més modern de Tim Matheson, Soy leyenda, portada recentment al cinema amb Will Smith com a protagonista.

Però encara podem recular més en la literatura per a trobar un referent vampíric per al propi Bram Stoker en les novel·les curtes CARMILLA, de Sheridan le Fanu, i EL VAMPIRO, de John William Polidori. Les podeu trobar juntes en una edició de butxaca d’Ediciones B.

Un tast de Carmilla:

“En ese instante me llevé una sorpresa al ver que un rostro, de expresión solemne pero muy bello, me observaba junto al lecho. Era el rostro de una joven, que estaba arrodillada y tenía las manos debajo de la manta. La observé azorada y dejé de gimotear. Me acarició, se tendió a mi lado y me atrajo hacia sí con una sonrisa. De inmediato me invadió una deliciosa sensación de serenidad, y volví a dormirme. Desperté al notar que dos finísimas agujas penetraban profundamente en mi cuello, y empecé a gritar con todas mis fuerzas. La joven retrocedió sin apartar los ojos de mí y se deslizó debajo de la cama, o eso me pareció.”

Els estralls de la guerra

Aquestes dues novel·les tenen en comú els efectes devastadors de les guerres, encara que tinguin escenaris, èpoques i protagonistes ben diferents.

La primera, ens parla de la guerra del Líban: Laird, Elisabeth. Taronges en terra de ningú. Barcelona : Cruïlla, 2008.

“Una nena arrisca la vida per salvar l'àvia, que és el pal de paller de la seva
família destrossada per la guerra i que està greument malalta perquè no pot
disposar dels medicaments que necessita. Enmig de l'horror, la destrucció i els odis d'un conflicte armat, hi esclaten espurnes d'amistat, tendresa i solidaritat.”
Comentari extret de: http://www.grec.net/llivirt/altr03cl.pgm?NUM=004246408&F=66120517

La segona, ambientada a la guerra civil espanyola: Marías, Fernando. Cielo abajo. Madrid : Anaya, 2007

"Un avión cargado de bombas se aproxima al Palacio Real de Madrid. Lo pilota uno de los mejores aviadores del mundo, y su objetivo es matar al rey de España. El piloto, al soltar su carga mortal, gritará simbólicamente '¡Muera la monarquía! ¡Viva la república española!', aunque sepa que nadie lo oirá, aparte de su fiel copiloto. El avión pica el morro al divisar el objetivo. La mano junto al disparador se inquieta, restriega por instinto la palma contra la tela de la pernera. Diez segundos, nueve... Blanco fijado... Ocho, siete, seis... Sin el Rey, todo será más fácil... Cinco, cuatro... Y entonces, allá abajo, surge lo inesperado. "

Comenatari extret de: http://www.lecturalia.com/libro/2312/cielo-abajo

Trobareu més informació sobre l'obra i l'escriptor en els següets links:

http://revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=562&Itemid

http://revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=393&Itemid=53

Cor de tinta

Amb aquest títol l’escriptora alemanya Cornelia Funke va encetar una trilogia que ha enganxat milions de lectors a tot el món. Els següents títols són: Sang de tinta i Mort de tinta. Aquest últim l’hem incorporat recentment a la biblioteca.

Saga molt recomanable per a lletraferits i aventurers, donat que combina una trama d’acció amb la passió pels llibres que domina la majoria dels personatges d’aquesta novel·la.

Negre com la tinta és el cor de CAPRICORN, el “dolent” ideat per Funke per a entrar dins els nostres malsons i, sobretot, dins dels de la resta de personatges que apareixen en els tres llibres: l’enquadernador MORTIMER FOLCHART, la seva filla MEGGIE, la tieta ELINOR, l’ambigu DIT DE POLS, l’entranyable GWIN i l’escriptor FENOGLIO, desencadenant de tota la trama pel simple fet d’ haver escrit un llibre.

Informació completa de l’autora (en anglès) a The World of Cornelia Funke.

I per a aquells a qui us agraden les adaptacions cinematogràfiques: ALERTA!!!, perquè ben aviat podrem veure a la gran pantalla la versió del llibre que ha protagonitzat, entre altres, BRENDAN FRASER, actor escollit expressament per Cornelia Funke per al paper de Mortimer Folchart. + info a la web oficial de la pel·lícula

.

Qui ha dit que l'amor és meravellós!

Aquesta quinzena us volem recomanar dues històries d'amor ben diferents però que tenen en comú la diferència d'edat i la relació professor/alumna. Per aquest motiu, les relacions no esdevindran fàcils.


La primera, Màrius Serra. Tres és massa. Columna.
En aquesta història s'hi afegeix l'originalitat de la narració on en cada capítol es presenta el mateix argument narrat sota el punt de vista de cada protagonista i on a mida que el lector llegeix els capítols suma informació a la història.

Argument:
L'Emma i la Paula són dues germanes bessones que estudien en una escola de la zona alta de Barcelona. En començar el curs, la Paula no pot assistir a classe perquè ha patit un accident esquiant a l'Argentina. Així, la seva germana li explica les novetats que hi ha en el nou curs, entre les quals destaca la presència d'un nou professor d'anglès. L'Emma s'enamora, com s'enamoren els adolescents, d'aquest professor nou, el Mingo. En tornar a l'escola, és la Paula la que enamora, sense ella desitjar-ho, el professor d'anglès, el qual acaba de separar-se i queda absolutament enlluernat per la segona bessona que se li presenta a classe, fins a l'extrem d'afirmar que l'Emma és la falsificació perfecta que tanmateix no pot substituir l'original. L'Emma i el professor d'anglès ideen per separat dues estratègies per tal de cridar l'atenció del seu enamorat respectiu, el Mingo i la Paula. Les dues estratègies —un atracament i un segrest— s'entremesclen i el resultat final comporta que una de les tres persones aconsegueixi el seu objectiu, que la segona s'hagi de conformar amb una falsificació perfecta i que la tercera aconsegueixi que el professor d'anglès es desenganxi d'ella. Com tothom sap, en qüestions d'amor, tres és massa.


La segona, Carlo Frabetti. Nunca más. SM. La novel·la té un valor afegit: podreu gaudir d'alguns dels poemes més coneguts de la història de la literatura espanyola i que trobareu en un apèndix al final del llibre.

Argument:
Claudia ha estat víctima d'un accident. La seva mare, per fer-li l'estada a l'hospital més amena, li regala un portàtil on aviat comença a rebre-hi missatges estranys.
Just rebre el primer missatge, Alberto, un professor de literatura d'uns trenta anys, entra per equivocació a la seva habitació. A partir d'aquí, tots dos es faran amics i junts tractaran d'esbrinar qui s'amaga darrere dels missatges, que no són res més que versos solts d'alguns dels poemes més coneguts de la literatura espanyola. A mida que avança la investigació, Claudia comença a notar que s'està enamorant d'Alberto, de qui en sap ben poca cosa. El professor, però, decideix explicar-li la seva història. Clàudia comprèn que la història d'amor amb el professor és impossible, però no impedeix que descobreixin qui s'amaga darrere dels missatges. Es tracta d'un nen, ingressat a l'hospital, que -tot i estar en coma- és capaç de comunicar-se amb l'exterior gràcies a la més moderna tecnologia de realitat virtual.