Us els recomano

M'agradaria recomanar-vos dos llibres que he llegit últimament i que també he recomanat al programa Apunts de TV Cambrils.



Rodrigo Muñoz Avia. El meu germà el geni, de l’editorial Edebé, que aquest any 2010 ha estat guardonada amb el Premi Edebé de Literatura Infantil, en la seva XVIII edició. I que també forma part de les obres seleccionades al 6è Premi de Literatura Infantil Atrapallibres d’enguany en la categoria 10 anys.

L'autor
Rodrigo Muñoz Avia és filòsof de carrera, però la seva activitat principal és la d’escriptor, però que alterna amb la de guionista de cinema i la de difusió de l’obra pictòrica dels seus pares: els reconeguts pintors: Lucio Muñoz y Amalia Avia.

Ha publicat diverses novel·les juvenils, d’entre les que m’agradaria destacar Los perfectos (XV Premio Edebé, 2007) on també és present el tema de les exigències familiars i de la llibertat d’elecció dels nens.

Sinopsi
Aquesta obra ens explica com la Lola, una nena de 10 anys, lluita per preservar la seva identitat.
La protagonista, la Lola juga a futbol i toca el violí. La seva passió és el futbol, de fet és la única nena que juga en una lliga exclusivament de nens però també assisteix a classes de violí, imposades pels seus pares, també músics i que volen que segueixi els passos del seu germà Gracián, un virtuós del piano.
La seva tenacitat i el seu amor pel futbol, acabarà fent obrir els ulls de la família i canviarà la seva sort i la del seu germà genial.

L’interès
La protagonista de la novel·la, La Lola, reivindica la seva personalitat, els seus gustos i desitjos en front als de la seva família. Tots esperen d’ella que es dediqui a la música però en realitat ella vol jugar al futbol. A la novel·la es narra el xoc d’aquests dos móns oposats, la reacció de la nena quan veu que li estan marcant excessivament el camí i la influència de les convencions socials.
El rerefons o el missatge de la novel·la és que l’objectiu dels pares ha de ser formar persones, obrir portes als fills però no eradicar els seus desitjos i portar-los cap a un excés d’especialització i competitivitat pròpia del món adult.

Enllaç
http://www.edebe.com/premios/XVIII_premio_edebe_entrevista_munoz_avia.asp





L'altre llibre, per cert, genial, es de Jordi Sierra i Fabra: Kafka y la muñeca viajera. Siruela. En una edició molt cuidada amb unes precioses il·lustracions de Pep Montserrat. Amb aquest llibre Jordi Sierra i Fabra va guanyar el 2007 el prestigiós guardó que concedeix cada any el Ministerio de Cultura: el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil.

L'autor
De tots és conegut Jordi Sierra i Fabra, que ha publicat més de 300 llibres de literatura infantil i juvenil. Ha guanyat premis com l’Ateneo de Sevilla i va ser candidat al premi internacional Hans Christian Andersen (el nobel de la literatura infantil). Presideix la fundació Jordi Sierra i Fabra dedicada al foment de la literatura infantil.

Sinopsi
És una novel·la inspirada en un episodi real de la vida de l’escriptor txec Franz Kafka (1883-1924), que el va portar a convertir-se en carter de nines.

Segons explica Dora Dyamant, que va ser la companya sentimental del novel·lista en aquella època, en l’últim any de la seva vida, el 1923, Kafka es va trobar al parc Steglitz de Berlin a una nena (Elsi) que plorava desconsoladament perquè havia perdut la seva nina (Brígida). Ell, per consolar-la li va respondre que en realitat no l’havia perduda sinó que aquesta havia marxat de viatge i a través d’ell, que era un carter de nines, podrien estar en contacte. La nena se’n va alegrar tant, que Kafka, davant la mentida pietosa es va veure empès a escriure la correspondència amb especial il·lusió i entusiasme entre la nina viatgera i la nena durant tres setmanes.

Jordi Sierra i Fabra, reprodueix i imagina com podia haver estat l’encontre amb la nena i la correspondència (que se’n deriva) mantinguda durant tres setmanes. D’aquesta manera, cada dia puntualment a les 17 h. Kafka entregava a la nena la carta esperada.

L’interès
És un llibre interessant per tres motius:

Un, perquè és tendre i emotiu i reprodueix molt bé, amb exquisits diàlegs, la relació entre la nena i l’escriptor. A més, l’autor finalitza la història amb un bellíssim final que acaba de fer rodó el llibre. No en va, es mereix el Premio Nacional de Literatura.

Dos, perquè ensenya als més joves, el significat de la paraula llibertat, a través de la figura de la nina viatgera.

Tres, perquè ens permet, per aquells que no coneixen Kafka, un primer contacte amb la vida de l’escriptor. Aquest llibre, ens mostra la part més tendra de Kafka, els seus desitjos d’infància (a Kafka li hagués agradat tenir una infància com la d’Elsi) i els seus desitjos paternals (també veu en la nena el fill/filla ideal que li hagués agradat tenir).

Enllaços:
http://www.arteshoy.com/lit20060505-2.html
http://www.papelenblanco.com/novela/kafka-y-la-muneca-viajera-de-jordi-sierra-i-fabra
http://utopiapractica.blogspot.com/2010/01/kafka-y-la-muneca-viajera-jordi-sierra.html
http://www.literaturate.com/el-cartero-de-munecas/
http://www.sierraifabra.com/

Un llibre exquisit per gaudir de la lectura a totes les edats.

Comencem el club!

Hola a tots!

Avui hem iniciat la primera sessió de club.

Hem parlat de memòria històrica, hem après el funcionament del nou catàleg Argus, hem vist novetats... d'entre les quals han interessat especialment dos títols:

P. I. Maltbie. Picasso i Minou. Joventut. Amb unes precioses il·lustracions de Pau Estrada.

Aquesta obra ens ajuda a conèixer l'obra i l'entorn social de Picasso. El pròxim dia, el Javi, ens farà cinc cèntims de la història!

En podeu obtenir tota la informació en aquest enllaç: http://www.editorialjuventud.es/3763.html

La Col·lecció en anglès de Geronimo Stilton, de l'editorial Scholastic.

Un recurs entretingut per a practicar l'anglès!

Tornem-hi!

Aquest mes d'octubre iniciem una nova temporada del club de lectura juvenil amb noves històries cada mes!
Si tens entre 12 i 14 anys i t'agrada molt llegir tota mena de llibres no dubtis a inscriure't.

Horari:Últim dimarts de mes de 18 a 19 h.

INSCRIU-TE A LA BIBLIOTECA:
Telèfon: 977 – 36 34 95
Correu electrònic: bib.cambrils@altanet.org

Lectures refrescants!

Seguint la tònica de l'estiu passat, us volem recomanar lectures que us ajudaran a passar les estonetes mortes de l'estiu:

David Nel·lo. Quadern d'agost. Estrella Polar.

A partir de 10 anys.
Hola, em dic Eduard. Els meus pares estan separats, i aquest mes d’agost m’he hagut de dividir, primer amb la mare i després amb el pare. Tots dos són músics, però no poden ser més diferents: la mare és una coneguda cantant d’òpera i el pare toca en festes i funerals. D’una cosa estic segur: no tornaré a passar un agost com aquest. Perquè és irrepetible. I potser més val que sigui així perquè no sé si em veuria amb cor de tornar a fer tot el que he fet i de reviure tot el que he viscut.

Pau Joan Hernández. L'illa de la Pedra inquieta. Cruïlla.

A partir de 10 anys.

Canviar d''escola, de casa i de poble a mig curs pot ser una experiència dura, però si vas a viure en una casa gran al costat d''un gran parc i una gran mansió, abandonats de fa anys, i fas aviat uns bons amics amb ganes d''explorar-ho tot, l''aventura està assegurada. Ep, i més encara quan les coses no són el que semblen.

Estiu, estiu...!

Aquest estiu us oferim a la Biblioteca un nou "Joc de l'Estiu", que enguany dediquem als més dolents de la literatura infantil i juvenil: ogres, bruixes i llops.

Les obres sobre bruixes, en concret, s'emporten el primers llocs en el rànquing temàtic de la LIJ, però ens agradaria recomanar-vos, especialment, una trilogia per a joves: La Guerra de les bruixes, de la Maite Carranza, on el clan de les bruixes Omar és perseguit des de temps immemorials pel clan de les bruixes Odish.

Per si en voleu més informació: http://www.maitecarranza.com/mcct.html

http://www.laguerradelesbruixes.com/website1/index.asp

Trobada amb Enric Larreula!

En l'última sessió del club, el dia 28 de maig a les 18 h.,
ens trobarem amb l'escriptor Enric Larreula per passar una bona estona
parlant de literatura i concretament comentant l'obra que hem llegit aquest mes: Ala de Corb, una història de pirates i per suposat, de moltes aventures.

La sessió serà oberta a tothom que hi vulgui participar encara que no formi part dels clubs de lectura infantil i juvenil de la Biblioteca.

Per si en voleu saber més, en aquest enllaç trobareu informació sobre l'escriptor i sobre Ala de Corb:
http://www.escriptors.com/autors/larreulae/obra.php?id_publi=131553155

Us esperem el proper divendres 28!

Ja tenim guanyadors del Premi Atrapallibres!

Avui, diada de Sant Jordi, s'han fet públics els guanyadors del 5è Premi de Literatura Intantil Atrapallibres.

Més cinc mil nens i nenes de Catalunya i de les Illes Balears, han considerat que els seus preferits són:

CATEGORIA 9 ANYS: Chris Riddell. Ottolina i la gata groga. Cruïlla.
CATEGORIA 10 ANYS: Mercè Anguera. Quatre gats. La Galera.
CATEGORIA 11-12 ANYS: Sally Nicholls. Maneres de viure per sempre. Cruïlla.

Els components del nostre club no hem coïncidit amb el guanyador de la categoria 11-12 anys. En el nostre club, el llibre més votat ha estat Coraline, de Neil Gaiman; seguit en segon lloc de Maneres de viure per sempre.

Si voleu més informació sobre el premi: http://www.clijcat.cat/

Gemma Lienas sempre ens entreté!

Les col·leccions: Emi i Max i La Tribu de Camelot de Gemma Lienas són les últimes recomanacions que hem fet a TV Cambrils.

Us volia parlar d’aquestes dues col·leccions d’aventures però amb objectiu didàctic. L’autora de totes dues és la coneguda escriptora Gemma Lienas, autora que connecta molt bé amb el món adolescent i infantil. Coneguda principalment per la sèrie juvenil protagonitzada per la Carlota.

A la Col·lecció Emi i Max, ens presenta a dos joves de 13 i 14 anys que viuen aventures amb rerefons i consciència mediambiental ja que a través de l’acció i l’aventura apropa l’escalfament global i el canvi climàtic als més joves.
A més, el llibre té un plantejament original motivat pel seu objectiu pedagògic: a l'inici del llibre et proposa un test per tal que el propi lector sàpiga quins són els seus coneixements sobre el canvi climàtic i, al final de llibre, et dóna informació sobre el tema a Internet i bones pràctiques mediambientals.
El llibre de la Gemma Lienas té un estil àgil i jove basat en diàlegs constants entre els seus protagonistes.
Els protagonistes topen amb les males intencions d'uns antagonistes mafiosos: La banda Activity X. Naturalment, els joves aventurers compten amb l'ajut incondicional dels seus pares i, sobretot, amb la informació que els proporciona un savi científic: en Henry Kebanda.

A la Tribu de Camelot, col·lecció també d’acció i d’aventures, pensada per a nens i nenes a partir de 9-10 anys, la protagonista, la Carlota, influenciada per la seva mare bibliotecària i les llegendes artúriques, crea la seva pròpia taula rodona amb els seus amics d’escola i així neix La Tribu de Camelot amb la intenció de lluitar per un món millor. Aquesta col·lleció és especialment recomanable perquè també té una doble lectura, per una banda les aventures i per l’altra, la informació complementària en forma de requadres amb disseny diferenciat que fan referència a qüestions històriques, culturals, interculturals, de llenguatge i sobre tot a qüestions de valors i d’igualtat de gènere. Aquesta encara continua essent utòpica, i val la pena insistir-hi per canviar les mentalitats.
El primer llibre de la col·lecció, està concebut com un llibre preciós, molt il·lustrat amb tintes màgiques que fan olor.

Aquesta col·lecció ha tingut algunes crítiques per part de webs fonamentalistes catòliques perquè titlla a l’autora de feminista anticatòlica per les incursions ideològiques que introdueix als requadres explicatius. Per exemple, l’autora afirma quan parla de la igualtat i la discriminació que: “l’home, blanc, sà, heterosexual i catòlic discrimina a la dona, a les diferents races, als homosexuals, musulmans, jueus i discapacitats”

Maneres de viure per sempre, última lectura del Premi Atrapallibres

Maneres de viure per sempre, de Sally Nicholls. Cruïlla, 2009.
A partir d’ 11 anys.

Primera novel·la de la jove autora anglesa (1983) Sally Nicholls (va escriure el llibre amb 23 anys) i que ha estat guardonada merescudament amb diversos premis anglesos, traduïda a 16 idiomes: en castellà, el llibre es titula: Esto no es justo, i considerada una de les autores joves revelació de la literatura anglesa.

Maneres de viure per sempre ens parla d’un nen d’11 anys, en Sam, malalt de leucèmia, que escriu un dietari amb les vivències i desitjos dels últims mesos de la seva vida.

El dietari transcorre entre el 7 de gener i el 12 d’abril. Està escrit en primera persona i per tant suposa un sol punt de vista: el del noi, però de refiló també deix entreveure la postura de la resta de personatges: especialment la dels seus pares i la del seu amic Fèlix, també malalt de càncer.

El protagonista hi plasma la seva experiència vital i els seus desitjos: tot allò que li agradaria fer abans de morir, moltes vegades en forma de llistats i preguntes obertes. A en Sam li agradaria fer moltes coses: ser un científic famós, batre un rècord mundial, mirar pel·lícules de terror, arribar a l’adolescència o viatjar en dirigible; però també hi plasma preguntes sense resposta referides a la mort: "¿Com ho saps que t'has mort de veritat?", "¿Per què Déu fa que els nens es posin malalts?", "¿Què passaria si algú no fos mort, però tothom es pensés que ho és?", "¿Per què ens hem de morir?" o "¿On vas quan et mors?". L’originalitat de l’obra recau amb aquest tipus de preguntes obertes que planteja el protagonista, l’autora permet al jove lector de reflexionar i trobar ell mateix la resposta a aquestes qüestions.

La obra té un objectiu ben clar: parlar de la mort, sobretot quan s’apodera brutalment d’una persona jove, encara nen, i ho fa amb realisme i amb respecte, mirant de no furgar en els moments més difícils de la malaltia i també a través de l’humor, cosa que permet al lector prendre’s aquest tema tant escabrós amb certa distància.

Un llibre que parla obertament de la mort i dels sentiments que provoca en tots aquells que acompanyen al malalt. Un llibre que recomano de llegir sobretot als joves ja que els ajudarà a reflexionar sobre un tema difícil d’afrontar i que moltes vegades els adults intentem amagar, o si més no, fer-lo més dolç.

La Torre

Vicenç Villatoro. La Torre. . Vaixell de Vapor, 2006, és un dels darrers llibres que he comentat a TV de Cambrils.

L’autor:
Vicenç Villatoro, conegut per tothom, periodista, polític, escriptor, articulista, col·laborador habitual en mitjans de comunicació... Com a escriptor és autor majoritàriament de novel·les per a adults i debuta amb aquesta novel·la en la narrativa juvenil, guanyant amb ells el Premi Vaixell de Vapor.

La novel·la:
Que ningú s’esperi el tòpics d’una novel·la juvenil pròpiament dita, amb dosis d’aventura, intriga, màgia, amors... sinó que narra el procés de construcció de la Torre Eiffel a través dels records de Valentine, la filla de l’enginyer que la va projectar: Gustave Eiffel. Tampoc és una biografia novel·lada sobre l’enginyer i la seva filla. La Torre Eifell va ser projectada per a l’exposició universal de 1889 i va estar envoltada de polèmica ja que va ser aixecada per després ser enderrocada i finalment es va decidir mantenir-la dreta. Bona part de la societat parisina estava en contra de la seva construcció.

A l’autor li serveix d’excusa la construcció de la Torre per reflexionar sobre el valor de la ciència, la societat, l’art i la política en una època d’impàs entre els segle XIX i principis del XX. Una època de revolta política, cultural i científica. Una època de progrés.

És una novel·la que penso que no només és juvenil, sinó que hauríem de llegir tots ja que ens fa reflexionar sobre la mentalitat de la societat de l’època i sobre l’ús que aquesta mateixa societat en pot fer del progrés i la ciència: una de les últimes reflexions que fa la filla de l’enginyer, que viu tres guerres: la guerra de Prússia i la Primera i Segona Guerra Mundial és que queda decepcionada perquè el seu pare sempre havia viscut amb la convicció que el progrés era beneficiós per a la societat, que el progrés ens feia lliures però finalment el progrés té dues cares ja que també pot ser utilitzat per a interessos foscos com pot ser la guerra. Per exemple: al final la Torre Eiffel s’utilitza com a torre de control en la primera guerra mundial.

Dates històriques:
Guerra amb Prússia: 1870-1871
Primera Guerra Mundial: 1914-1918
Segona Guerra Mundial: 1939-1945
Torre Eiffel: inaugurada el 1889 per a l’Exposicio Universal de París. L’havien d’enderrocar el 1909.

Els secrets de la Faith Green

Chabas, Jean-François. Els Secrets de la Faith Green.
Cruïlla, 2009



Aquest llibre és la darrera lectura del club i forma part del Premi Atrapallibres d'enguany. Parla d'una història familiar ambientada als EEUU entranyable i misteriosa a la vegada.


En aquesta darrera sessió de febrer hem comentat aquesta lectura amb els nois i noies dels club. Sembla que els llibres iniciàtics i d'experiències personals no són del gust d'aquest club. En canvi, jo trobo que és un bon llibre i que dóna peu a parlar de sentiments, de valors, de relacions familiars i de la història recent dels Estats Units.

SINOPSI
Quan a en Mickey, un noi que viu al barri de Brooklyn de Nova York, la mare li diu que la besàvia de vuitanta-vuit anys ve a viure amb ells i que hi haurà de compartir l'habitació, el món li cau a sobre. La dona arriba carregada de mal humor i amb una maleta amb quatre coses, un revòlver i el seu diari íntim. D'amagat, comença a tafanejar-li el diari. A poc a poc comença a mirar-se aquella dona amb uns altres ulls. Com pot ser que tot el que llegeix hagi passat a la seva família? Amb la besàvia, en Mickey fa un viatge al.lucinant al passat.



Propera lecutra del club:
NICHOLLS, Sally. Maneres de viure per sempre. Cruïlla

La Màgia d'una nit d'estiu

Maite Carranza: Màgia d’una nit d’estiu. Edebé, 2009
Aquest és un dels últims llibres comentats a TV Cambrils i que ha interessat força als nois i noies del club.
Obra juvenil que ha sortit publicada per Edebé a la primavera d’aquest any i que recorda l’obra de Shakespeare: Somni d’una nit estiu, on els protagonistes coincideixen en un bosc encantat amb un rei i una reina que es fan la vida impossible i a través dels encanteris també compliquen la dels altres.

L'autora:
Escriptora barcelonina de literatura infantil i juvenil, és guionista de televisió i imparteix cursos d'escriptura de guió a la universitat. Llicenciada en Antropologia. Cal destacar la seva trilogia: La Guerra de les bruixes on també combina perfectament la màgia i la realitat.

L'argument:
La Marina, s’ha quedat sense vacances d’estiu per suspendre mentre que la seva perfecta i guapíssima germana gran, l’Àngela, s’ho passarà superbé a Irlanda, practicant l’anglès i fent-li petons al seu nòvio irlandès, en Patrick, de qui la Marina n’està secretament enamorada. Però, per culpa de l’encanteri d’unes fades, haurà de volar a Dublín i fer-se passar per la seva estupenda germana per poder desfer el malefici. Amb tot això, pel camí es creua amb en C.C., un friki addicte als jocs virtuals castigat pels seus pares que han decidit tallar-li el contacte amb la xarxa. i que coincideix amb la Marina als mateixos cursos d’anglès. En CC, però es convertirà en els seu principal aliat per descobrir tots els embolics del món màgic dels Tuatha Dé Danann i poder salvar la seva germana.

Comentari de l'obra:
És una comèdia que combina amb gràcia i encert l’humor, la fantasia i el realisme per explicar tots aquells problemes seriosos dels joves: amors i desamors, conflictes d’identitat... però en clau d’humor.
S’hi barregen: fades, reis, frikis, amos, desamors, odis, addictes a la xarxa, germanes perfectes, pares estrictes... i moltes confusions i malentesos.
Per això, el lector s’hi sent atrapat des del primer moment.

Comentaris extrets de:

http://www.maitecarranza.com/mcct.html

http://blogcat.maitecarranza.com/?p=72

Coraline

Ahir a la tarda ens vam reunir per parlar de la novel·la gràfica: Coraline basada en la coneguda i elogiada novel·la juvenil de Neil Gaiman i il·lustrada, en aquest cas, per P. Craig Russell. La novel·la va ser creada per Gaiman l’any 2002 i tots coneixem la versió cinematogràfica que acaben d'estrenar el 2009: Los mundos de Coraline, del director Henry Selick, autor de Pesadilla antes de Navidad i James y el melocotón gigante.

El dibuixant P. Craig Russell, nascut als Estats Units, porta 35 anys creant novel·les gràfiques i amb Coraline és la cinquena vegada que treballa amb Neil Gaiman.

Pels qui no sapigueu qui és Neil Gaiman, és l’autor de la mítica sèrie de còmics: Sandman. Però també és un reconegut escriptor. Ho podeu comprobar amb les novel·les Stardust, Neverwhere o American Gods i amb narracions infantils com: Coraline o la seva nova creació: El llibre del cementiri. En totes elles hi reflecteix un món inquietant influenciat per Chesterton, Lord Dunsany o Edward Gorey.

Sinopsis:
Coraline passa tancada a la seva nova casa els darrers dies de les vacances d'estiu a causa de la pluja. Coraline s’avorreix i explora les portes de la casa. Totes s’obren amb normalitat però n’hi ha una que està tapiada. Quan per fi, aconsegueix obrir-la, es troba amb un passadís secret que la condueix a una altra casa tan idèntica a la seva que resulta esperpèntica.
Al principi tot sembla meravellós: el menjar és més bò, les joguines són noves i sobre tot hi ha una altra mare i un altre pare que són més simpàtics i amables que volen que Coraline es quedi a viure amb ells i no marxi mai més.
Aviat Coraline se n’adona que darrere els miralls i ha atrapats altres nens que han caigut a la trampa i també els seus pares. Ella és la seva única esperança de salvació. Per això, s’haurà d’enfrontar amb la seva nova mare i guanyar el desafiament que li proposa amb enginy per poder retornar a la seva vida normal.

Comentari de l’obra:
Coraline és un llibre de terror per a nens, un conte de fantasia gòtica que inverteix els rols dels contes de fades i ens fa pensar en una versió tenebrosa d’Alícia al país de les meravelles. Per això, no ens ha d'estranyar que els gats parlin i a més, siguin enemics i no amics de les bruixes.

Diu l’autor que és l’obra de la qual està més orgullós i s’entèn perquè és un llibre que ratlla la perfecció: és molt difícil escriure terror per a nens i que sigui efectiu i ell ho aconsegueix amb una atmosfera molt tètrica, amb inquietants personatges i una trama perfecta. Està redactat amb tercera persona de manera que el narrador es distancia de la psicologia de la protagonista i no es posa amb el seus pensaments. D'aquesta manera el lector talment retrocedeix al passat, a la infantesa i s'identifica amb la manera de pensar de la protagonista, una nena. A més està narrat amb una prosa molt senzilla i transparent cosa que el fa molt amè, atenent el públic al qual va dirigit.

Gaiman diu que volia escriure un llibre sobre el valor: la protagonista està aterrida però tot i així fa el que ha de fer: venç els obstacles i aconsegueix sortir-se'n. També volia expressar com a missatge final que de vegades les persones que més t’estimes no són sempre les que s’ocupen més de tu.

En definitiva, Coraline s'enfronta als seus propis desitjos: un món més divertit i entretingut però en realitat se n'adona que troba a faltar la rutina del dia a dia. Un exemple d'aquest tipus de model el trobem també al conte de Maurice Sendak: Allà on viuen els monstres, del qual també n'acaben d'estrenar la seva versió cinematogràfica.

L'adaptació en format de novel·la gràfica per part de P. Craig Russell, no desmereix de la novel·la. El còmic aconsegueix reproduir l'avorriment de Coraline durant les vacances i la seva ànsia d'explorar la casa, la por de la nena al descobrir un món paral·lel al seu, el clímax de terror quan la seva mare li mostra el rostre amb ulls de botó, l'expressió dura i freda del rostre de la mare... i una acció que no decau en cap moment que fa que el lector acompanyi a Coraline al seu tenebrós univers.

Després de tots aquests comentaris us volia dir que a tots els components del club, com ja era d'esperar, ens ha agradat força aquesta obra que t'atrapa des de les primeres pàgines i, a més, tenint en compte que ens hem llegit la versió còmic.

En aquesta sessió hem tingut una sorpresa: ens ha visitat la Televisió local per poder gravar la trobada amb els nois i noies del club i informar del seu funcionament. Ens hem posat una mica nerviosos, però ha valgut la pena! La Clara Àlvarez ha estat l'escollida per a ésser entrevistada i donar la seva opinió sobre el llibre.

Ens veiem la propera sessió!

La casa de les acàcies

En aquesta tercera sessió hem comentat el llibre de la Mercè Canela: La casa de les acàcies. El llibre ha agradat però no ha entusiasmat als components del club. Han trobat que tenia poca acció i emoció. Jo els he comentat que precisament era un llibre iniciàtic d'emocions contingudes, de creixement personal i que sobretot parlava d'amistat i solidaritat. No tots els llibre han de ser d'acció trepidant per a ser bons!

Hem aprofitat que era l'última sessió de l'any i estaven al caure les festes nadalenques per a repartir regalets, però amb una condició: el que millor respongués les preguntes tipus test sobre la lectura, s'emportaria tot un lot-regal. La guanyadora per unanimitat ha estat la Clara Álvarez que es notava que s'havia llegit el llibre de "pe a pa" i li havia agradat.

També hem parlat de les lectures que hem demanat a la carta al reis i hem presentat el llibre de la propera sessió: Coraline en versió novel·la gràfica. Espero que aquest agradi d'una vegada! Uf, que difícil és encertar els gustos dels lectors!!!!

Fins aviat, ens veiem el gener!