dijous, 20 de maig del 2010

Trobada amb Enric Larreula!

En l'última sessió del club, el dia 28 de maig a les 18 h.,
ens trobarem amb l'escriptor Enric Larreula per passar una bona estona
parlant de literatura i concretament comentant l'obra que hem llegit aquest mes: Ala de Corb, una història de pirates i per suposat, de moltes aventures.

La sessió serà oberta a tothom que hi vulgui participar encara que no formi part dels clubs de lectura infantil i juvenil de la Biblioteca.

Per si en voleu saber més, en aquest enllaç trobareu informació sobre l'escriptor i sobre Ala de Corb:
http://www.escriptors.com/autors/larreulae/obra.php?id_publi=131553155

Us esperem el proper divendres 28!

divendres, 23 d’abril del 2010

Ja tenim guanyadors del Premi Atrapallibres!

Avui, diada de Sant Jordi, s'han fet públics els guanyadors del 5è Premi de Literatura Intantil Atrapallibres.

Més cinc mil nens i nenes de Catalunya i de les Illes Balears, han considerat que els seus preferits són:

CATEGORIA 9 ANYS: Chris Riddell. Ottolina i la gata groga. Cruïlla.
CATEGORIA 10 ANYS: Mercè Anguera. Quatre gats. La Galera.
CATEGORIA 11-12 ANYS: Sally Nicholls. Maneres de viure per sempre. Cruïlla.

Els components del nostre club no hem coïncidit amb el guanyador de la categoria 11-12 anys. En el nostre club, el llibre més votat ha estat Coraline, de Neil Gaiman; seguit en segon lloc de Maneres de viure per sempre.

Si voleu més informació sobre el premi: http://www.clijcat.cat/

Gemma Lienas sempre ens entreté!

Les col·leccions: Emi i Max i La Tribu de Camelot de Gemma Lienas són les últimes recomanacions que hem fet a TV Cambrils.

Us volia parlar d’aquestes dues col·leccions d’aventures però amb objectiu didàctic. L’autora de totes dues és la coneguda escriptora Gemma Lienas, autora que connecta molt bé amb el món adolescent i infantil. Coneguda principalment per la sèrie juvenil protagonitzada per la Carlota.

A la Col·lecció Emi i Max, ens presenta a dos joves de 13 i 14 anys que viuen aventures amb rerefons i consciència mediambiental ja que a través de l’acció i l’aventura apropa l’escalfament global i el canvi climàtic als més joves.
A més, el llibre té un plantejament original motivat pel seu objectiu pedagògic: a l'inici del llibre et proposa un test per tal que el propi lector sàpiga quins són els seus coneixements sobre el canvi climàtic i, al final de llibre, et dóna informació sobre el tema a Internet i bones pràctiques mediambientals.
El llibre de la Gemma Lienas té un estil àgil i jove basat en diàlegs constants entre els seus protagonistes.
Els protagonistes topen amb les males intencions d'uns antagonistes mafiosos: La banda Activity X. Naturalment, els joves aventurers compten amb l'ajut incondicional dels seus pares i, sobretot, amb la informació que els proporciona un savi científic: en Henry Kebanda.

A la Tribu de Camelot, col·lecció també d’acció i d’aventures, pensada per a nens i nenes a partir de 9-10 anys, la protagonista, la Carlota, influenciada per la seva mare bibliotecària i les llegendes artúriques, crea la seva pròpia taula rodona amb els seus amics d’escola i així neix La Tribu de Camelot amb la intenció de lluitar per un món millor. Aquesta col·lleció és especialment recomanable perquè també té una doble lectura, per una banda les aventures i per l’altra, la informació complementària en forma de requadres amb disseny diferenciat que fan referència a qüestions històriques, culturals, interculturals, de llenguatge i sobre tot a qüestions de valors i d’igualtat de gènere. Aquesta encara continua essent utòpica, i val la pena insistir-hi per canviar les mentalitats.
El primer llibre de la col·lecció, està concebut com un llibre preciós, molt il·lustrat amb tintes màgiques que fan olor.

Aquesta col·lecció ha tingut algunes crítiques per part de webs fonamentalistes catòliques perquè titlla a l’autora de feminista anticatòlica per les incursions ideològiques que introdueix als requadres explicatius. Per exemple, l’autora afirma quan parla de la igualtat i la discriminació que: “l’home, blanc, sà, heterosexual i catòlic discrimina a la dona, a les diferents races, als homosexuals, musulmans, jueus i discapacitats”

dijous, 8 d’abril del 2010

Maneres de viure per sempre, última lectura del Premi Atrapallibres

Maneres de viure per sempre, de Sally Nicholls. Cruïlla, 2009.
A partir d’ 11 anys.

Primera novel·la de la jove autora anglesa (1983) Sally Nicholls (va escriure el llibre amb 23 anys) i que ha estat guardonada merescudament amb diversos premis anglesos, traduïda a 16 idiomes: en castellà, el llibre es titula: Esto no es justo, i considerada una de les autores joves revelació de la literatura anglesa.

Maneres de viure per sempre ens parla d’un nen d’11 anys, en Sam, malalt de leucèmia, que escriu un dietari amb les vivències i desitjos dels últims mesos de la seva vida.

El dietari transcorre entre el 7 de gener i el 12 d’abril. Està escrit en primera persona i per tant suposa un sol punt de vista: el del noi, però de refiló també deix entreveure la postura de la resta de personatges: especialment la dels seus pares i la del seu amic Fèlix, també malalt de càncer.

El protagonista hi plasma la seva experiència vital i els seus desitjos: tot allò que li agradaria fer abans de morir, moltes vegades en forma de llistats i preguntes obertes. A en Sam li agradaria fer moltes coses: ser un científic famós, batre un rècord mundial, mirar pel·lícules de terror, arribar a l’adolescència o viatjar en dirigible; però també hi plasma preguntes sense resposta referides a la mort: "¿Com ho saps que t'has mort de veritat?", "¿Per què Déu fa que els nens es posin malalts?", "¿Què passaria si algú no fos mort, però tothom es pensés que ho és?", "¿Per què ens hem de morir?" o "¿On vas quan et mors?". L’originalitat de l’obra recau amb aquest tipus de preguntes obertes que planteja el protagonista, l’autora permet al jove lector de reflexionar i trobar ell mateix la resposta a aquestes qüestions.

La obra té un objectiu ben clar: parlar de la mort, sobretot quan s’apodera brutalment d’una persona jove, encara nen, i ho fa amb realisme i amb respecte, mirant de no furgar en els moments més difícils de la malaltia i també a través de l’humor, cosa que permet al lector prendre’s aquest tema tant escabrós amb certa distància.

Un llibre que parla obertament de la mort i dels sentiments que provoca en tots aquells que acompanyen al malalt. Un llibre que recomano de llegir sobretot als joves ja que els ajudarà a reflexionar sobre un tema difícil d’afrontar i que moltes vegades els adults intentem amagar, o si més no, fer-lo més dolç.

dijous, 4 de març del 2010

La Torre

Vicenç Villatoro. La Torre. . Vaixell de Vapor, 2006, és un dels darrers llibres que he comentat a TV de Cambrils.

L’autor:
Vicenç Villatoro
, conegut per tothom, periodista, polític, escriptor, articulista, col·laborador habitual en mitjans de comunicació... Com a escriptor és autor majoritàriament de novel·les per a adults i debuta amb aquesta novel·la en la narrativa juvenil, guanyant amb ells el Premi Vaixell de Vapor.

La novel·la:
Que ningú s’esperi el tòpics d’una novel·la juvenil pròpiament dita, amb dosis d’aventura, intriga, màgia, amors... sinó que narra el procés de construcció de la Torre Eiffel a través dels records de Valentine, la filla de l’enginyer que la va projectar: Gustave Eiffel. Tampoc és una biografia novel·lada sobre l’enginyer i la seva filla. La Torre Eifell va ser projectada per a l’exposició universal de 1889 i va estar envoltada de polèmica ja que va ser aixecada per després ser enderrocada i finalment es va decidir mantenir-la dreta. Bona part de la societat parisina estava en contra de la seva construcció.

A l’autor li serveix d’excusa la construcció de la Torre per reflexionar sobre el valor de la ciència, la societat, l’art i la política en una època d’impàs entre els segle XIX i principis del XX. Una època de revolta política, cultural i científica. Una època de progrés.

És una novel·la que penso que no només és juvenil, sinó que hauríem de llegir tots ja que ens fa reflexionar sobre la mentalitat de la societat de l’època i sobre l’ús que aquesta mateixa societat en pot fer del progrés i la ciència: una de les últimes reflexions que fa la filla de l’enginyer, que viu tres guerres: la guerra de Prússia i la Primera i Segona Guerra Mundial és que queda decepcionada perquè el seu pare sempre havia viscut amb la convicció que el progrés era beneficiós per a la societat, que el progrés ens feia lliures però finalment el progrés té dues cares ja que també pot ser utilitzat per a interessos foscos com pot ser la guerra. Per exemple: al final la Torre Eiffel s’utilitza com a torre de control en la primera guerra mundial.

Dates històriques:
Guerra amb Prússia: 1870-1871
Primera Guerra Mundial: 1914-1918
Segona Guerra Mundial: 1939-1945
Torre Eiffel: inaugurada el 1889 per a l’Exposicio Universal de París. L’havien d’enderrocar el 1909.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Els secrets de la Faith Green

Chabas, Jean-François. Els Secrets de la Faith Green.
Cruïlla, 2009



Aquest llibre és la darrera lectura del club i forma part del Premi Atrapallibres d'enguany. Parla d'una història familiar ambientada als EEUU entranyable i misteriosa a la vegada.


En aquesta darrera sessió de febrer hem comentat aquesta lectura amb els nois i noies dels club. Sembla que els llibres iniciàtics i d'experiències personals no són del gust d'aquest club. En canvi, jo trobo que és un bon llibre i que dóna peu a parlar de sentiments, de valors, de relacions familiars i de la història recent dels Estats Units.

SINOPSI
Quan a en Mickey, un noi que viu al barri de Brooklyn de Nova York, la mare li diu que la besàvia de vuitanta-vuit anys ve a viure amb ells i que hi haurà de compartir l'habitació, el món li cau a sobre. La dona arriba carregada de mal humor i amb una maleta amb quatre coses, un revòlver i el seu diari íntim. D'amagat, comença a tafanejar-li el diari. A poc a poc comença a mirar-se aquella dona amb uns altres ulls. Com pot ser que tot el que llegeix hagi passat a la seva família? Amb la besàvia, en Mickey fa un viatge al.lucinant al passat.



Propera lecutra del club:
NICHOLLS, Sally. Maneres de viure per sempre. Cruïlla

La Màgia d'una nit d'estiu

Maite Carranza: Màgia d’una nit d’estiu. Edebé, 2009
Aquest és un dels últims llibres comentats a TV Cambrils i que ha interessat força als nois i noies del club.
Obra juvenil que ha sortit publicada per Edebé a la primavera d’aquest any i que recorda l’obra de Shakespeare: Somni d’una nit estiu, on els protagonistes coincideixen en un bosc encantat amb un rei i una reina que es fan la vida impossible i a través dels encanteris també compliquen la dels altres.

L'autora:
Escriptora barcelonina de literatura infantil i juvenil, és guionista de televisió i imparteix cursos d'escriptura de guió a la universitat. Llicenciada en Antropologia. Cal destacar la seva trilogia: La Guerra de les bruixes on també combina perfectament la màgia i la realitat.

L'argument:
La Marina, s’ha quedat sense vacances d’estiu per suspendre mentre que la seva perfecta i guapíssima germana gran, l’Àngela, s’ho passarà superbé a Irlanda, practicant l’anglès i fent-li petons al seu nòvio irlandès, en Patrick, de qui la Marina n’està secretament enamorada. Però, per culpa de l’encanteri d’unes fades, haurà de volar a Dublín i fer-se passar per la seva estupenda germana per poder desfer el malefici. Amb tot això, pel camí es creua amb en C.C., un friki addicte als jocs virtuals castigat pels seus pares que han decidit tallar-li el contacte amb la xarxa. i que coincideix amb la Marina als mateixos cursos d’anglès. En CC, però es convertirà en els seu principal aliat per descobrir tots els embolics del món màgic dels Tuatha Dé Danann i poder salvar la seva germana.

Comentari de l'obra:
És una comèdia que combina amb gràcia i encert l’humor, la fantasia i el realisme per explicar tots aquells problemes seriosos dels joves: amors i desamors, conflictes d’identitat... però en clau d’humor.
S’hi barregen: fades, reis, frikis, amos, desamors, odis, addictes a la xarxa, germanes perfectes, pares estrictes... i moltes confusions i malentesos.
Per això, el lector s’hi sent atrapat des del primer moment.

Comentaris extrets de:

http://www.maitecarranza.com/mcct.html

http://blogcat.maitecarranza.com/?p=72