dimarts, 17 de febrer del 2009

Va de vampirs...


L’Stephenie Meyer els ha tornat a posar de moda. Els xucla-sang envaeixen la literatura, i la petita i la gran pantalla.

La saga de l’autora de Crepúsculo està al capdamunt dels rànkings de llibres més venuts, com anys enrere ho havia estat l’Anne Rice amb les seves cròniques vampíriques.

Aquestes autores i altres beuen, però, dels clàssics, com ara la novel·la reina de Bram Stoker, Drácula, o el clàssic més modern de Tim Matheson, Soy leyenda, portada recentment al cinema amb Will Smith com a protagonista.


Però encara podem recular més en la literatura per a trobar un referent vampíric per al propi Bram Stoker en les novel·les curtes CARMILLA, de Sheridan le Fanu, i EL VAMPIRO, de John William Polidori. Les podeu trobar juntes en una edició de butxaca d’Ediciones B.


Un tast de Carmilla:

“En ese instante me llevé una sorpresa al ver que un rostro, de expresión solemne pero muy bello, me observaba junto al lecho. Era el rostro de una joven, que estaba arrodillada y tenía las manos debajo de la manta. La observé azorada y dejé de gimotear. Me acarició, se tendió a mi lado y me atrajo hacia sí con una sonrisa. De inmediato me invadió una deliciosa sensación de serenidad, y volví a dormirme. Desperté al notar que dos finísimas agujas penetraban profundamente en mi cuello, y empecé a gritar con todas mis fuerzas. La joven retrocedió sin apartar los ojos de mí y se deslizó debajo de la cama, o eso me pareció.”




dimarts, 3 de febrer del 2009

Els estralls de la guerra



Aquestes dues novel·les tenen en comú els efectes devastadors de les guerres, encara que tinguin escenaris, èpoques i protagonistes ben diferents.



La primera, ens parla de la guerra del Líban: Laird, Elisabeth. Taronges en terra de ningú. Barcelona : Cruïlla, 2008.



“Una nena arrisca la vida per salvar l'àvia, que és el pal de paller de la seva
família destrossada per la guerra i que està greument malalta perquè no pot
disposar dels medicaments que necessita. Enmig de l'horror, la destrucció i els odis d'un conflicte armat, hi esclaten espurnes d'amistat, tendresa i solidaritat.”
Comentari extret de: http://www.grec.net/llivirt/altr03cl.pgm?NUM=004246408&F=66120517



La segona, ambientada a la guerra civil espanyola: Marías, Fernando. Cielo abajo. Madrid : Anaya, 2007



"Un avión cargado de bombas se aproxima al Palacio Real de Madrid. Lo pilota uno de los mejores aviadores del mundo, y su objetivo es matar al rey de España. El piloto, al soltar su carga mortal, gritará simbólicamente '¡Muera la monarquía! ¡Viva la república española!', aunque sepa que nadie lo oirá, aparte de su fiel copiloto. El avión pica el morro al divisar el objetivo. La mano junto al disparador se inquieta, restriega por instinto la palma contra la tela de la pernera. Diez segundos, nueve... Blanco fijado... Ocho, siete, seis... Sin el Rey, todo será más fácil... Cinco, cuatro... Y entonces, allá abajo, surge lo inesperado. "



Comenatari extret de: http://www.lecturalia.com/libro/2312/cielo-abajo



Trobareu més informació sobre l'obra i l'escriptor en els següets links:

http://revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=562&Itemid

http://revistababar.com/web/index.php?option=com_content&task=view&id=393&Itemid=53