10 raons per a llegir (o rellegir) l'Illa del tresor

1. Perquè és LA NOVEL·LA DE PIRATES per antonomàsia
2. Perquè és acció, acció i més acció
3. Perquè de la mà del protagonista anirem a la recerca d'un tresor i ens posarem a la seva pell fent front a tota mena de perills
4. Perquè enganxa des del començament
5. Perquè coneixerem un dels dolents més maquiavèlics i alhora encantadors de tota la història de la literatura: en John Silver
6. Perquè aprendrem argot mariner: cuiracle, bauprès, quilla, amura, coi, guindaleta...
7. Perquè comprovarem que no tot és blanc ni negre: ni els bons són tan bons ni els dolents tan ídem
8. Perquè somiarem amb el lloro d'en Silver: Doblons de vuit! Doblons de vuit!
9. Perquè qui no ha cantat:
   
   
Quinze homes damunt el cofre del mort



Ho, Ho, Ho i una ampolla de rom



El rom i el diable han acabat amb els altres



Ho, ho, ho i una ampolla de rom

10. I si tot això no us ha convençut: perquè és un clàssic entre els clàssics, recomanat a mil i un cànons de literatura juvenil i universal. Per alguna cosa serà.

Il·lustració del pirata John Silver, extreta de: Stevenson, Robert Louis: L'Illa del tresor. Barcelona: Barcanova, 1991

Una aventura per quinzena

Encetem aquest nou espai on hi trobaràs un llibre recomanat per quinzena.



Juan Madrid. Fugida cap al sud. Edebé, 2008. Relat d'intriga


L'autor Juan Madrid (Màlaga, 1947) és conegut sobretot per les seves novel.les de gènere negre, i també per la seva faceta periodística, tot i la seva formació universitària com a historiador, a més de ser guionista de cinema i televisió.
Novel·la d’acció la trama de la qual se situa a Salobreña, Màlaga, la terra de l’autor, qui la descriu amb intensitat. La novel·la es focalitza en un hotelet, una casa senyorial reconvertida, davant el mar. Una fugida cap al sud és la que emprèn un home de pocs escrúpols i no gaire intel·ligent amb la intenció de fer-se escàpol després d’haver dut a terme un robatori espectacular. La intriga mou els fils de la novel.la, amb un llenguatge llampant, fresc i ràpid, que respira també la flaire del paisatge andalús, tan proper a l'autor, la vegetació, el mar així com el retaule humà que acompanya la trama del relat.